Impuls al desenvolupament

«La Unió Europea ha reconegut el perfil de la nostra institució com a agent territorial públic de primer ordre», ha anunciat el vicepresident de l'Àrea Internacional i Cooperació de l'AMB, Alfred Bosch. I és que per primera vegada en la història, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha acordat un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per executar una sèrie de projectes finançats amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Es tracta d'una partida de 60 milions d'euros sufragats al 50% pel Feder i l'altre 50% provinent del capital de la mateixa AMB, programat per al període pressupostari 2014-2020. «Amb això, només podrem iniciar els projectes fins al 2020 -matisa Bosch- però podrem acabar d'executar-los fins al 2023». S'ha de destacar que aquest nou conveni es destinarà a actuacions metropolitanes fora de Barcelona perquè la capital catalana ja rep fons europeus gestionats per la Generalitat. «El Feder ajudarà a donar més dimensió als nostres projectes», explica Xavier Tiana, responsable de Relacions Internacionals de l'AMB, l'òrgan metropolità encarregat de la interlocució amb la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.

«Hem sigut mereixedors del Feder perquè en el nostre Pla d'Actuació Metropolità (PAM) establim unes línies d'actuació que coincideixen amb els eixos prioritaris d'aquests fons europeus», aclareix el vicepresident de l'Àrea Internacional i Cooperació. Aquestes àrees clau són: millorar l'ús i la qualitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC); afavorir el pas a una economia baixa en carboni; i conservar i protegir el medi ambient.

NOVES TECNOLOGIES

L'AMB vol executar una sèrie de projectes destinats a les TIC i finançats amb 5,2 milions d'euros. Aquestes noves accions es vincularan a la plataforma Smart, que ja funciona actualment en la gestió de xarxes de parcs i de platges metropolitanes, així com en la promoció d'àrees d'activitat econòmica.

«El Feder ens permetrà ampliar la plataforma Smart-explica Bosch- i incorporar noves aplicacions com un sistema de queixes i suggeriments on line o informació municipal addicional sobre residus i transports». L'objectiu és constituir una gran plataforma tecnològica compartida amb els ajuntaments metropolitans que els ciutadans també podran utilitzar per crear els seus propis projectes, eines i apps.

L'AMB també preveu un desplegament de serveis per garantir la millora i l'accés a les tecnologies digitals i, d'aquesta forma, mirar d'aplacar la bretxa digital. Això es deu al fet que en l'actualitat existeix una doble desigualtat per diferències intergeneracionals i per una falta d'accés a la tecnologia per part de ciutadans amb menys recursos.

En aquest sentit, l'AMB ha firmat un conveni pioner amb la fundació Citilab de Cornellà, que ha creat un espai gratuït en el qual els emprenedors poden utilitzar la tecnologia que ofereix el centre. Ja que, si aquesta incubadora de start-ups funciona, podria replicar-se territorialment a altres ajuntaments.

EMPREMTA DE CARBONI

Per augmentar l'eficiència energètica d'edificis públics i privats, l'AMB destinarà un total de 29,6 milions d'euros. «Volem reduir l'empremta de carboni del territori millorant l'eficiència energètica, per exemple, del parc de vivendes existent, i de la il·luminació de vies com les rondes de Barcelona, entre altres», exemplifica Bosch.

Una altra gran línia d'actuació és la política metropolitana de mobilitat sostenible, que invertirà en l'adquisició de vehicles híbrids i elèctrics per a la flota de transport i en la construcció de noves vies destinades a les bici­cletes i programes per a la sensibilització contra la contaminació atmosfèrica.

SISTEMES NATURALS

Notícies relacionades

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

«Preservar el medi ambient forma part del Pla d'Actuació Metropolità, al qual destinarem 25,2 milions d'euros», explica el vicepresident de l'Àrea Internacional i Cooperació. Es tracta de crear projectes destinats a la conservació, protecció, foment i desenvolupament dels sistemes naturals, espais a l'aire lliure, parcs periurbans, platges i espais fluvials. «Concretament, els espais fluvials del Besòs i Llobregat -matisa Bosch- on hem previst una sèrie d'actuacions de manteniment i inversions de recuperació ecològica». Tot plegat, respectant el doble vessant funcional i social. «Per exemple, construirem camins per als transeünts que, al mateix temps, exerceixin de corredors verds i de sistemes d'aïllament per protegir aquestes zones naturals», comenta Tiana.

Un altre objectiu serà millorar la integració de les infraestructures que ja existeixen en el medi natural, intervenint en el paisatge per ocultar línies elèctriques, entre altres iniciatives.