Ja fa alguns anys que el negoci delspisos turístics il·legals i els seus riscos derivats de la gentrificació i el turisme desordenat van colpejar els barris barcelonins. Segons l’últim balanç de l’Ajuntament de Barcelona, en aquests dos anys s’han tancat a la gran ciutat 3.000 pisos turístics il·legals i se n’ha cessat l’activitat de 1.862 més. Ara, sobretot a l’estiu, la tendència a l’alça és que, per la bel·ligerància de l’executiu de Colau, el negoci turístic intenti escapar de la pressió barcelonina expandint-se a l’àrea metropolitana –on els consistoris tenen menys recursos i les competències per regular són en ocasions difuses– per establir-s’hi. Les grans ciutats costaneres de l’AMB actuen de factor d’atracció per a usuaris de plataformes com Airbnb, especialment per les platges.

Un exemple d’aquesta tendència són les ciutats costaneres de la comarca del Baix Llobregat, que han paralitzat a través de moratòries les llicències d’ús turístic. A Castelldefels, sense anar més lluny, el consistori reconeix que, a través d’un estudi fet abans d’aprovar la moratòria, va poder comprovar que hi ha unes 1.300 places en vivendes d’ús turístic (VUT) que escapen al control de l’ajuntament, ja que no s’inclouen dins de les vivendes registrades i legalitzades, que en són només 347.

Un altre exemple paradigmàtic és el de l’Hospitalet, on la base de dades de la plataforma Airdna, que comptabilitza els anuncis turístics en temps real per ciutats –tal com s’explica en la metodologia del final d’aquest reportatge–, mostra prop de mil vivendes turístiques a la ciutat, mentre que les dades oficials del consistori indiquen que únicament la meitat estan registrades: 483 VUT registrades. 

D’altra banda, a Badalona l’ajuntament afirma que a la ciutat hi ha actualment 68 VUT, una dada que contrasta amb les VUT que consten en el registre públic de la Generalitat: 122, que al seu torn contrasten amb els anuncis turístics actius que Airdna ubica a la ciutat actualment: uns 300. Sobre les VUT il·legals, el consistori únicament indica que hi ha oberts 12 expedients sancionadors “per a pisos que no compleixen amb la normativa”. 

Sovint passa que les administracions competents –ajuntaments i Generalitat– es responsabilitzen recíprocament sobre la competència de les llicències turístiques, sobre la qual la llei és certament ambigua, fet que aprofiten les plataformes per continuar traient rèdit al buit de poder situant-se al marge de la llei. En qualsevol cas, el ciutadà està legalment obligat a comunicar als consistoris l’ús turístic de les vivendes, si bé la Generalitat té juntament amb les administracions municipals capacitat sancionadora. 

La costa del Baix Llobregat

Tot i que la casuística és molt variada, localitats costaneres ja hi han intervingut i han decidit paralitzar les llicències per a noves vivendes d’ús turístic. És el cas de Castelldefels, Gavà, el Prat i Viladecans, que han interposat moratòries mentre estudien com regular la situació. 

El cas més cridaner és el deCastelldefels, on segons l’ajuntament hi ha actualment347 vivendes d’ús turísticregistrades. L’alarmant xifra va portar la Junta de Govern local a aprovar al maig la suspensió de llicències durant un any, després d’haver fet un estudi per analitzar la situació i prendre mesures, explica la tinenta d’alcalde de Turisme, Eva López. Aquesta anàlisi va concloure que les úniques zones amb capacitat per allotjar més vivendes turístiques són els barris de Montmar i Bellamar, més allunyats de la costa, on es permet ubicar un màxim de 40 VUT, tot i que només en cases unifamiliars.

Respecte a les vivendes il·legals, López assegura que el consistori no ha interposat cap sanció, però “és conscient” que la xifra de pisos actius és superior a l’oficial. “Analitzant l’oferta hotelera s’ha fet una estimació, tot i que no és del tot fiable, i s’ha vist que hi ha unes 1.300 places en pisos que podrien ser VUT, però no són legals”,afirma la regidora, que afegeix que la seva administració està estudiant com verificar les dades i actuar.

“La competència és de la Generalitat, però des de Turisme no tenim cap input i som nosaltres els que hem d’actuar”, al·lega la regidora. Les dades d’Airdna xifren en unes 450 les vivendes d’ús turístic actives a Castelldefels, la immensa majoria ubicades a la zona de platja, cosa que suposa una diferència d’unes 100 vivendes entre les dades oficials i les registrades per la plataforma.

Semblant al de Castelldelfels és el cas de Gavà, on el consistori va decidir a l’abril paralitzar els permisos per obrir o ampliar vivendes d’ús turístic arran de l’augment de llicències que ha experimentat la ciutat, on en poc més d’un any s’han duplicat, passant de les 105 vivendes d’ús turístic registrades el 2017 a les 212 que hi ha actualment, segons l’ajuntament. Des del consistori asseguren que no consten multes i que no s’han detectat VUT il·legals, ja que només es va registrar una queixa i després de fer la inspecció corresponent es va comprovar que era un pis legalitzat.

Noves llicències d’ús turístic a l’Hospitalet

Després de dos anys de moratòria, el març del 2019 la Generalitat va aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de l’Hospitalet de Llobregat, fet que permet al gran municipi propulsar noves llicències. Fonts municipals destaquen que, tot i que es poden acceptar noves VUT, aquestes només poden ser en blocs on no convisquin pisos turístics i vivendes d’ús residencial. No obstant, la mesura no té caràcter retroactiu, per la qual cosa els pisos turístics situats en comunitats de veïns que van obtenir el permís abans del nou pla no perdran la seva llicència.

Segons les dades facilitades pel consistori, l’Hospitalet té oficialment registrades un total de 483 vivendes d’ús turístic, gairebé la meitat de les detectades per la base de dadesAirdna, que assenyala que a la ciutat hi ha 981 vivendes turístiques, de les quals el 59% s’ofereixen com a apartaments sencers a les respectives plataformes.

Dels pisos detectats per Airdna, el 83% pertanyen a Airbnb, el 6% a Homeaway i l’11% restant s’anuncia a les dues plataformes. Cristian Alcázar, tinent d’alcalde de Benestar i Drets Socials, Esports i Joventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet, destaca el posicionament estratègic de la ciutat a la recepció del turisme a causa de la proximitat amb Barcelona, però resta importància al fet que les VUT siguin un problema a la ciutat i comenta que “l’Hospitalet té un parc de 110.010 vivendes, de les quals les VUT representen només el 0,44%”.

Alcázar també assenyala que, aquest any, l’ajuntament ha rebut12 sol·licituds, lluny de les “fins a 160” registrades els anys anteriors. Tot i que ara per ara no han sancionat pisos turístics sense llicència –sí que s’ha actuat en casos de queixes per molèsties veïnals–, l’ajuntament està elaborant un protocol que “gestioni i comptabilitzi” les VUT il·legals a la ciutat per aplicar sancions.

Mesures de “prevenció” al Prat i Viladecans

p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 11.0px 'Helvetica Neue'; color: #000000}p.p2 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 11.0px 'Helvetica Neue'; color: #000000; min-height: 12.0px}span.s1 {font-kerning: none}

El cas deViladecansés, malgrat la proximitat, diferent. Segons l’ajuntament, actualment hi ha16 vivendes d’ús turístic al municipi, tot i queAirdna dobla la quantitat i xifra en 33 els apartaments actius a data de la segona setmana de juliol, cosa que indica que la meitat dels pisos ubicats a la ciutat no estarien legalitzats.

Malgrat això, des del consistori asseguren que investiguen els anuncis publicats, i que ara per ara només han iniciat una investigació sobre un que no tenen registrat. La quantitat oficial dista de la registrada en municipis veïns, però tot i així, l’Ajuntament de Viladecans també va decidir paralitzar els permisos durant un any, en aquest cas com a “mesura preventiva”, explica Carmen Gimeno, tinenta d’alcalde de Turisme.

Durant la moratòria, el consistori elaborarà “un estudi per veure l’impacte que poden tenir aquest tipus d’establiments” i per determinar “com volem que sigui el nostre model turístic”. Així, es vol evitar aquest tipus de vivendes, que “no són el desitjable” per a la ciutat, i apostar pelshotels. “Disposem de tres hotels amb una ocupació molt alta, i aviat es posarà en marxa un altre més, ja que nosaltres apostem més per aquest model de turisme”, reitera la regidora.

El Prat de Llobregat va ser dels primers municipis de la zona en aplicar una moratòria en la concessió de llicències de vivendes d’ús turístic. Ho va fer l’estiu del 2017 i va tornar a renovar-la el 2018. Durant aquest temps ha treballat en l’elaboració d’una nova regulació, que està previst que entri en vigor aquest mes, abans del final de la moratòria.

Segons l’ajuntament, a la ciutat hi ha 19 VUT autoritzades des d’abans que entrés en vigor l’acord de suspensió l’agost del 2017, xifra que coincideix amb la de la Generalitat, però que dista molt de la que ofereix Airdna. Segons el portal, a la ciutat del Baix Llobregat hi ha 101 apartaments d’ús turístic actius, el 63% ofereixen habitacions privades; el 23%, apartaments sencers, i el 15%, habitacions compartides.

Fonts municipals apunten que, malgrat que el consistori no disposa d’un cens de vivendes il·legals, cada vegada que rep la denúncia d’un pis dedicat irregularment a l’ús turístic actua per investigar-ho. De moment, ha imposat un expedient de cessament de títol, que va ser acompanyat d’una sanció econòmica.

La nova normativa, que es començarà a aplicar aquest estiu, estableix tres requisits als apartaments per a l’obtenció de la llicència municipal d’ús turístic: que tot el bloc de vivendes sigui d’ús turístic i tinguin entrada independent; que estiguin ubicats en carrers d’un ample mínim de 8 metres i que estiguin a una distància mínima de 50 metres entre ells.

Sant Adrià de Besòs

Segons la base de dades Airdna, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès, 36.669 habitants) hi ha actualment uns 227 anuncis actius per llogar un allotjament turístic a la ciutat, dels quals el 77% sónd’Airbnb, el 12%de Homeaway  i l’11% restant es troba a les dues plataformes. De tots ells, la gran majoria, el 75% –unes 171 vivendes–, estan disponibles per ser llogats com a apartaments sencers i no com a habitacions privades (55).

En contrast amb la dada d’Airdna,l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs confirma que el consistori té constància de 130 VUT registrades en la ciutat d’un total de 22.000 vivendes, cosa que donaria una diferència de gairebé 100 allotjaments turístics disponibles actualment no legalitzats. Aquesta dada contrasta al seu torn lleugerament amb el de la Generalitat de Catalunya, que llista un total de 113 vivendes d’ús turístic al municipi.

Sobre aquesta diferència, la tinenta d’alcalde de l’àrea de Territori, Ruth Soto, reconeix que l’única possibilitat perquè l’ajuntament detecti una possible vivenda il·legal és que un veí sol·liciti –els consistoris no solen fer inspeccions d’ofici– via instància inspeccionar una vivenda determinada per les molèsties que aquesta li pugui estar causant. “Des del mes de maig passat, uns quatre veïns ens han consultat i, en tots els casos, les vivendes havien sigut declarades com a ús turístic”, apunta Soto.

Actualment, i a diferència d’altres municipis, Sant Adrià de Besòs no té activada una moratòria que limiti les llicències turístiques. “Ara mateix, jo no puc negar-me a declarar d’ús turístic 30 pisos que pertanyin a una empresa”, remarca la regidora. Per això, el consistori té previst encarrilar a final d’any unamodificació del Pla General Metropolità (PGM)que determini i delimiti a quines zones de la ciutat es pot limitar l’establiment de vivendes turístiques.

En un altre municipi del Barcelonès, Santa Coloma de Gramenet, hi ha actualment 34 vivendes turístiques en règim d’apartament –no de VUT–, segons informa el consistori, i totes pertanyen a edificis dedicats en la seva totalitat a aquest efecte, ja que “el 2016, quan vam veure el que passava als barris de Barcelona, vam modificar el pla d’usos comercials per blindar-nos i limitar que no poguessin conviure en un mateix edifici l’ús turístic i el residencial”, explica el primer tinent d’alcalde Esteve Serrano. Segons Airdna, al municipi hi ha actualment uns 70 anuncis de lloguer turístic actius, i Serrano puntualitza que “de peticions de llicències ens n’han arribat moltes, però partint de la modificació del 2016 les hem anat denegant”. El consistori colomenc ha ordenat el cessament d’activitat en únicament dues vivendes arran de queixes de veïns.

Els casos de Sant Boi i Cornellà de Llobregat

p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 11.0px 'Helvetica Neue'; color: #000000}p.p2 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 11.0px 'Helvetica Neue'; color: #000000; min-height: 12.0px}span.s1 {font-kerning: none}

A Sant Boi hi ha actualment vuit vivendes d’ús turístic, segons l’ajuntament, tot i que en el llistat de la Generalitat hi figuren només tres. “Per a una població de 83.000 habitants, vuit pisos són molt pocs”, apunta el primer tinent d’alcalde, José Ángel Carcelén. No obstant, les dades són de nou bastant inferiors als registrats a Airdna, que ubica un total de 32 vivendes turístiques actives a Sant Boi, totes publicitades a la plataforma Airbnb.

La regidora assegura, no obstant, que el consistori només té constància d’un cas sense llicència sobre el qual ja s’està actuant. A més, defensa que la regulació d’aquest tipus de vivendes és “un dels objectius del mandat”, ja que “tot i que ara no suposen un problema a la ciutat, poden arribar a generar-los”, sobretot amb els veïns. 

Per això, des de Sant Boi advoquen per permetre’n l’obertura però regular-ne l’ubicació “que s’instal·lin en una comunitat on tot el bloc sigui de pisos d’ús turístic”, i evitar així que hi hagi “pisos individuals” en comunitats de veïns, “que és el que genera molèsties”, apunta Carcelén. Mentrestant, l’ajuntament no descarta aplicar una moratòria fins que es pugui “regular i ordenar” la situació.

Des de l’Ajuntament de Cornellà es limiten a remetre a la base de dades de la Generalitat, segons la qual a la ciutat hi ha un total de 26 apartaments d’ús turístic, però no es pronuncien sobre la possible existència de pisos turístics il·legals. La xifra que ofereix Airdna, no obstant, gairebé quadruplica la que consta al registre del Govern, ja que ubica un total de 95 apartaments actius a la ciutat, el 93% publicitats a Airbnb.

L’Ajuntament de Montgat no ha contestat a les preguntes formulades per aquest diari.