«Abans morts que torna a l’Àfrica»: així era viure a la nau incendiada de Badalona
- Entre 150 i 200 migrants subsaharians ocupaven l’immoble des de feia més de 10 anys
- Els residents il·legals vivien en condicions d’indigència, en dependències amuntegades
A la nau abandonada del barri badaloní del Gorg vivien entre 150 i 200 persones, tot i que «només» hi pernoctaven «una seixantena», explicava el Hadi, un dels gambians residents a aquesta periodista, quan va poder entrar a l’edifici l’estiu passat per comprovar qui eren i com vivien els ocupants de l’autoanomenat «gueto de Badalona».
L’immoble havia sigut ocupat il·legalment des de feia més de 10 anys i, des d’aleshores, els residents no havien parat d’augmentar. La conquesta de l’espai funcionava a través del boca-orella, com descrivia el Mohamed, a qui el seu cosí li havia parlat d’aquest lloc; o com el Hadi, que va revelar que «uns paisans li van donar l’oportunitat d’instal·lar-se allà». «Sense permís de residència no pots llogar un pis i, ¿què fas? ¿Et mors al carrer?», es preguntava.
La majoria dels ocupants de la nau eren homes, d’entre 20 i 50 anys, provinents de l’Àfrica Subsahariana, que vivien en condicions d’indigència. Gairebé cap tenia regularitzada la seva situació a Espanya, cosa que, segons els testimonis amb qui va parlar aquesta periodista, els condemnava a viure en els «llimbs de l’alegalitat». Sobrevivien dels pocs guanys del top manta o de vendre ferralla. Però tot això era infinitament millor que tornar a l’Àfrica. «Després de passar un infern, aquí hi ha gent disposada a morir abans de tornar al seu país», sentenciava la Natasha, una jove africana que, de tant en tant, passava per l’edifici per ajudar els residents.
«Tot i que no tinguem el mateix nivell, els africans som persones», exclamava el Lamine, un dels residents veterans. «No venim a prendre la feina, podem netejar hotels, cuines, carrers..., però sense papers l’empresari t’explota i l’Estat tampoc guanya», lamenta.
Un polvorí
Des de poc abans de l’estat d’alarma, la nau ocupada de Badalona s’havia convertit en el punt de mira de veïns i autoritats polítiques i policials. La zona era un polvorí que amenaçava d’esclatar des de feia temps. «Durant el confinament ens vam quedar tancats i les coses es van escalfar una mica, vam començar a passar gana i alguns joves van explotar», confessava el senegalès Afiya, que feia 10 anys que vivia a l’immoble.
Durant la primera onada de la pandèmia i els mesos d’estiu consegüents, diversos veïns van començar a difondre per les xarxes socials vídeos d’actes incívics de diversa índole, com baralles en ple carrer, que associaven directament amb els residents de l’edifici abandonat. Alguns dels autors d’aquests vídeos van contactar directament amb aquesta periodista per denunciar que «vivien amb por», ja que, segons ells, havien augmentat els «robatoris, la prostitució i el tràfic de drogues» al barri i asseguraven que ho feien els okupes de la nau.
«No en tenim ni per menjar, ¿com volen que comprem cocaïna?», es preguntava el Lamine, un dels residents més grans, amb 56 anys. «És cert que alguns fumen marihuana; però la gent que roba i trafica no viu aquí. La policia els enxampa fora i diuen que són del gueto però no és veritat», justificava.
«Un dia es van colar al meu garatge i em van robar les bicicletes per vendre-les en un taller pròxim», explicava una veïna que preferia no revelar la identitat per preservar la seguretat. «Des de la meva finestra es pot veure una plantació de marihuana», exclamava un altre veí que no va voler identificar-se. Durant aquesta reunió, en què els protagonistes van afirmar «sentir-se desemparats», l’ambient va arribar a caldejar-se fins al punt que un veí va arribar a proferir amenaces com «incendiar la nau amb els okupes dins».
Davant aquestes afirmacions, el mateix alcalde popular de Badalona, Xavier García Albiol, en una entrevista per a ‘Metrópoli Abierta’, va justificar l’enuig dient que la gent estava «desesperada després de molts anys de viure un conflicte diari», però va voler deixar clar que els veïns «no farien res als immigrants perquè són gent civilitzada».
Aquest dijous al matí, l’alcalde ha declarat que l’ajuntament «era coneixedor de la situació i del propietari de l’immoble» i que s’havia iniciat una «actuació urbanística». «Al setembre vam fer una reunió específica per parlar de la nau amb els cossos de seguretat», ha explicat.
Amuntegats
L’autoanomenat «gueto de Badalona» era una nau industrial abandonada amb un gran pati central. S’hi accedia a través d’una porta de ferro, que solia estar oberta per facilitar l’accés dels seus residents. La llum estava punxada i l’aigua s’obtenia de les fonts pròximes a la parada de metro de Gorg. «Abans teníem un sortidor al pati però ens van tallar el subministrament abans de la pandèmia», explicava el Hadi, resident de l’immoble des del 2013.
Les habitacions estaven atapeïdes de materials, sobretot electrodomèstics trencats, que, segons fonts dels bombers, podrien haver actuat de «combustible» durant l’incendi de dimecres a la nit.
Notícies relacionadesAl pati s’hi acumulaven palets de fusta, que un dels ocupants convertia en mobles per vendre; diversos carretons de comprar per transportar ferralla, i taules i cadires que componien la terrassa improvisada d’aquesta zona comuna. Donaven al pati cinc portes: dos que conduïen a una espècie de bars, i tres que portaven a les dependències personals, molt compartimentades, on pernoctaven els ocupants. Els nouvinguts dormien a les plantes superiors, en tendes de campanya.
Les dues barres de bar que donaven al pati havien sigut motiu de queixes dels veïns, que van denunciar que, durant el confinament, es van celebrar festes multitudinàries, amb música a tot volum.
