Una cinquantena d’antics residents de la nau de Badalona s’ha assentat en un campament improvisat

Allà ploren els seus difunts. S’abracen. Es consolen. De tant en tant, un explota de ràbia i impotència. D’altres fumen marihuana i posen una mica de música. Tots mengen junts, compartint el menjar calent que els prepara una senyora que viu en una nau ocupada limítrofa, i que els alimenta com si fos la seva mare. I esperen. Es neguen a abandonar la zona i ara busquen convertir-se en un símbol de resistència. «¿On són els drets humans?», es pregunta GBoy, un dels supervivents. «¡Que ho vegi Europa! ¡Que ho vegi tothom!», exclama, assenyalant el campament.

El lloc escollit no és casual. Des d’allà es pot observar el cordó policial que custodia les cendres del que va ser csa seva durant més de 10 anys. Molts no volen allunyar-se’n perquè encara conserven l’esperança que les autoritats els deixin accedir al lloc del sinistre. D’altres es queden perquè desconfien del govern municipal. «Albiol vol treure tota la runa ràpidament perquè sap que encara hi ha més morts allà i no vol que se sàpiga», denuncia Babacar. «Continuem sense tenir notícies d’alguns germans que sabem que eren dins durant l’incendi», afegeix, enfadat.

A prop de l’assentament, diverses persones es fan ‘selfies’ dins d’una bola gegant il·luminada, un anunci que el Nadal està a la cantonada. No obstant, per a molts dels antics residents de la nau incendiada no hi ha futur que valgui, només existeix el present. «Aquí no hi ha llum al final del túnel. Es lluita minut a minut», explicava el senegalès Pape.

«No ens movem»

Dilluns –quan finalitzava el termini dels allotjaments d’urgència en albergs–, l’Ajuntament de Badalona va informar que estava oferint, a les més de 130 persones que estan en contacte amb serveis socials i que vivien a la nau, una solució per a l’emergència habitacional. Es tracta d’un allotjament en una pensió, amb esmorzar i dinar inclosos, durant 30 dies prorrogables. Una cosa que, no obstant, no convenç el petit reducte acampat al Gorg, que considera que és només un pedaç temporal i que reclama «regularitzar la seva situació legal» per poder accedir al mercat laboral.

«D’aquí no ens movem», sentencia Cristina, una de les supervivents de les flames. «Els allotjaments a què ens envien estan escampats per Barcelona i altres ciutats, i tenen uns horaris impossibles», comenta. La jove explica que els residents de la nau estan «molt assentats» a Badalona, on treballen sense contracte o comercialitzen amb la ferralla, i no poden desplaçar-se constantment. També afirma que són una «comunitat molt agermanada» que prefereix «mantenir-se unida».

«Els envien a Barcelona perquè siguin un problema de Colau», conclou Gaby Morales, una dona que ha entaulat amistat «de molts anys» amb alguns dels migrants, i que ha vingut al campament a mostrar-los el seu recolzament. «Volen jugar al ‘divideix i venceràs’. Ens volen tenir controlats i que siguem un destorb per a altres ciutats», afegeix la Cristina. 

Desconfiança en els serveis socials

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies transferirà a l’Ajuntament de Badalona aquest any 750.000 euros addicionals per a l’atenció a les persones sense llar a la ciutat. Uns recursos que, entre altres aspectes, han de cobrir l’acollida immediata per a les persones que vivien a la nau industrial incendiada. «¿Amb aquests diners no es pot buscar un allotjament per a tots nosaltres junts, que no ens dispersi per la geografia catalana d’una forma tan intencionada?», es pregunta GBoy.

«Molts germans han perdut la fe en els serveis socials», els excusa el jove gambià Adam Saro. Al seu costat, un altre supervivent, amb el peu trencat i cremades al braç, assenteix en silenci. El Saro sí que ha acceptat l’alternativa de la pensió i, tot i que entén els seus companys, el preocupa que l’ajuntament retiri les ajudes si descobreix que alguns no les accepten. No obstant, el jove és conscient que la pensió no és una panacea. «Em sembla bé traslladar-me a Barcelona, però em sento molt poc acompanyat. Només parlo anglès i, a part de tenir un sostre temporal, cap tècnic m’explica com puc regularitzar la meva situació. L’únic que vull és tenir papers per posar-me a treballar», descriu.

Preocupació entre els veïns

L’assentament improvisat ha fet saltar les alarmes d’alguns veïns del barri que aquests dies han mantingut reunions a porta tancada amb el consistori. Dimarts a la nit, una trentena de badalonins es van entrevistar amb l’alcalde Xavier García Albiol i la regidora del districte, Florència Badia. «No pot ser que estiguin fent foc, fent les seves necessitats, cridant... El que ha passat és una desgràcia, però la solució no és muntar un campament», afirmava la presidenta d’una comunitat de veïns pròxima, que prefereix no revelar la seva identitat, abans de la reunió.

Notícies relacionades

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

«Aquest senyor que vindrà avui [Albiol] és de la ‘política del pal’. Però part dels residents de la nau són gent que vol treballar, que volen papers, els podem integrar, i reben pals», expressa el president de la mancomunitat de veïns, Albert González.

Durant aquests últims dies, Albiol ha enviat una carta als veïns del Gorg on afirma «ser conscient dels problemes que està generant la nova situació», i que ja s’estan realitzant les «gestions oportunes per resoldre-la de la forma més immediata». Per la seva part, els migrants del campament han expressat que si la policia vol desnonar-los «els trobaran de cara».