Els veïns de l’edifici Venus tornen a la casella de sortida

Malgrat el comprensible escepticisme de la Paqui –no és la primera vegada que l’administració anuncia que els reallotjarà i allà segueixen, «cada dia pitjor»– aquest dijous marcarà un punt d’inflexió. El Consorci del barri de la Mina –del qual formen part els ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, la Diputació i la Generalitat– deixarà firmat (és a dir, lligat) el nou pla. El conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, parlava fa uns dies «del millor dels escenaris». «Hi ha un compromís d’inversió per poder portar a terme la demolició i, el que és més important, poder reallotjar totes les famílies que viuen allà», assegurava el conseller, qui anunciava l’obertura imminent d’una oficina tècnica per treballar «cas per cas» amb tots els veïns, ja que la realitat «és molt diversa i complexa», apuntava el conseller, que no s’atrevia a donar un calendari, però sí un pressupost estimat: 30 milions d’euros.

L’abisme entre el despatx i el barri

Però, «una cosa és prendre una decisió en un despatx i una altra, radicalment diferent, és portar-la al carrer», reflexiona carregada de raó la Paqui, que insisteix que no les té totes. Entre altres coses, pel moment en què s’ha anunciat la decisió, a pocs dies de les eleccions. «Ens vam reunir i ens van dir que l’11 el firmaven, però de paper, paper, no en tenim cap, ni informació sobre les condicions. Ells ho venen com que és que ens han escoltat, però nosaltres fa 11 anys que estem en guerra i quatre en litigisque ens han costat uns diners que no teníem», recorda.

Notícies relacionades

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

El gran temor de la Paqui és que els vulguin utilitzar per desallotjar els blocs que van construir al seu dia per reallotjar-los i que van ser ocupats per tercers després de força temps buits, ja que els veïns de Venus no hi van poder accedir per les inassumibles condicions econòmiques plantejades en el primer i fracàs pla de reallotjaments. El consorci va decidir llavors, el 2014, fer marxa enrere, no fer caure l’edifici. «No entrarem en el seu joc. No pensem fer fora ningú, nosaltres. Fer fora aquestes famílies dels pisos seria crear una alarma social al barri, una cosa a la qual no estem disposats», reitera la Paqui, que considera, a més, que seria un absurd. «¿Faran fora famílies vulnerables, a les quals hauran de buscar un altre lloc, per ficar altres famílies vulnerables? És un disbarat», prossegueix.

«Els contes de fades no existeixen i s’haurà de veure com es materialitza tot, però la firma per si mateix és una victòria», assenyala David Picó, treballador la PES la Mina i un dels motors d’Objetiu Venus, projecte d’agitació comunitària nascut «des dels fonaments de l’edifici Venus», com es presentaven, que buscava un sotrac polític i mediàtic sobre el cas, objectiu complert amb escreix. La creació d’una nova oficina tècnica per treballar cas per cas sobre el territori és també entès per Picó com una bona notícia, malgrat que comprèn com ningú la poca (o nul·la) confiança dels veïns, ja que es tracta de tornar a la casella de sortida d’un tauler del Monopoly en el qual ja han fet massa voltes.