Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues: «Els preus són abusius. Crec a posar límit als lloguers»

En el seu quart mandat, ¿ho té tot fet o al revés, té més clars els plans de futur? Tens molta il·lusió perquè has après moltes coses i pots aplicar l’experiència. Aquest mandat el vaig iniciar amb la il·lusió de recuperar projectes que la crisi va retardar o va frenar. Vam començar amb majoria absoluta, pressupostos expansius, no portàvem ni un any i va arribar la pandèmia. I de sobte t’adones que no sabem res, que toca començar de zero, i amb més humilitat que al principi.

¿Com ha impactat la pandèmia a Esplugues? Ha sigut molt complicat, una cosa excepcional. Vam dir: «Aquest serà el mandat de la cultura» I amb la pandèmia els artistes no podien fer res, està tot dit. Per sort, oblidem ràpid les coses dolentes. Però vam patir. Va venir el confinament. Havíem de seguir treballant i més hores per la gent vulnerable. Organitzar bosses de voluntariat. De les monges que van cedir el seu menjador a la gent que portava medicines a les persones grans. I les residències van començar a passar-ho molt malament. 

¿Quantes n’hi ha al municipi? Tenim residències públiques, concertades i privades. N’hi ha sis en total, que sumen 361 places. Esplugues és una de les localitats que ha donat més ajudes per reparar els danys econòmics i socials de la pandèmia. Tenim un pla de reconstrucció amb un pressupost d’1,5 milions d’euros per al 2021. Podem presumir d’una economia sanejada, cosa que ens ha permès donar una resposta ràpida a la situació.

Esplugues és vist com un municipi amb diners. És un tòpic erroni. De les que tenen entre 20.000 i 100.000 habitants, som la localitat amb la menor pressió fiscal de la província de Barcelona, tot i que amb menys diners fem més coses. En pressió fiscal, estem un 60% per sota de la mitjana d’aquestes localitats que esmentava. Els nostres barris de muntanya: aquí hi viuen el president de Mango i Piqué i Shakira, i Iniesta hi manté la seva casa. Però si mires al barri de Can Vidalet, on resideix un terç de la població, o a la Plana-Montesa, on viu un altre terç, allà hi ha gent molt humil. Amb el que recaptem d’IBI i altres impostos de la part de dalt podem ajudar que tinguin més oportunitats els infants i les famílies més vulnerables. Sí: a la zona de Ciutat Diagonal hi ha l’1% més ric de tot Espanya. Però a Can Vidalet hi ha molta població vulnerable.

Com totes les ciutats, també hi ha problemes per accedir a una vivenda. Som un dels municipis més cars. La ubicació és extraordinària, vivim molt bé. És una vida de poble. Caminant arribem al camp del Barça. Som el primer municipi de Catalunya en cobertura d’escoles infantils. Quant a seguretat policial, la situació és tranquil·la, si es compara amb l’entorn. Tenim zones verdes. La part dolenta: el lloguer. Aquí per 800 euros ja no trobes una cosa digna. 

Amb la seva experiència com a professora universitària ha estat en contacte amb joves. ¿Com accedeix un estudiant a un pis? Jo vaig acabar la carrera i el doctorat, vaig guanyar una plaça de professora titular i amb 26 anys, soltera, em vaig comprar un pis sola a Esplugues. El meu fill i la meva filla no poden fer-ho sols. A Esplugues fem política de vivenda, malgrat que no és la nostra competència. Fa temps que treballem amb la Generalitat en l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) Montesa, que es traduirà en 1.000 pisos de protecció, el 70% de lloguer. En una població com la nostra (47.000 habitants) es notarà. 

¿Què opina del recurs del Govern del PSOE a la llei catalana de limitació de lloguers? Hi ha l’obligació de presentar-lo, perquè hi ha invasió de competències estatals, però existeix el compromís que no se’n demani la paralització perquè no hi ha norma estatal.

¿Creu en la regulació de lloguers? Jo, sí. Crec a posar límit als lloguers. Em sembla abusiu el que passa a la meva ciutat amb els lloguers

¿Avantatges i inconvenients de ser al costat de Barcelona? Tocar Barcelona i formar part de l’àrea metropolitana és un privilegi per a nosaltres, una oportunitat. És una ciutat cosmopolita, que té nom al món. No és tant la ciutat, és l’àrea metropolitana. Barcelona no seria Barcelona sense el seu entorn, i nosaltres no seríem res sense la marca Barcelona, que és potent. 

Parlem constantment de la clau metropolitana, però ¿és una realitat ara? I en la Barcelona de cinc milions, ¿com es veu Esplugues? Tenim personalitat, sentiment de pertinença. Barcelona només se’ns menja comunicativament. Hem d’avançar més, però tenir l’AMB reconeguda per llei: aquesta coordinació és molt positiva. En transport, residus, vivenda. Ara bé, crec que fa temps que l’alcaldessa de Barcelona no acaba d’exercir de presidenta metropolitana, i això ens convindria, perquè Barcelona pot arribar lluny per si mateixa, però la Barcelona metropolitana, la dels 36 municipis, pot vertebrar un dels ‘hubs’ més potents d’Europa.

Vostè és portaveu del PSC a la Diputació de Barcelona, una institució que està una mica fora del focus informatiu. De vegades el soroll no ajuda a treballar. A la Diputació de Barcelona treballem sense soroll. La part negativa és que no es visibilitza gaire del que fem, malgrat que és un model de referència a Europa.. No repartim diners només, acompanyem. 

Notícies relacionades

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

¿El procés s’ha acabat? Com l’entenem, sí, sens dubte.

¿Els indults ajudaran? Estic convençuda que sí.