Malestar a Sant Feliu per la (no) realització d’un mural feminista

El mural vol ser un homenatge a les cures en el seu sentit més ampli, no des d’un punt de vista assistencial, sinó del dels drets. Està inspirat en Fàtima al-Fihriya (de la qual no hi ha imatges), un referent mundial per a la comunitat musulmana. Una dona apoderada, nascuda l’any 800, coneguda per fundar la universitat més antiga de la seva societat i la mesquita de Qarawiyyin, que va servir de refugi per a centenars de persones que van haver de fugir d’Al Andalus. Un mural feminista que trenca amb els prejudicis cap a les dones àrabs, al ser una dona que cuida i dona refugi, però no des de la submissió sinó des de l’absolut empoderament, en el qual es mostra Fàtima traient-se el vel, un vel que es fon en el lila de fons del mural. Un mural que és també una reivindicació en el paper imprescindible de les cuidadores –l’associació Fils, impulsora del mural, recolza de forma explícita el Sindicat de Cuidadores de Sant Feliu de Llobregat– i les persones cuidades, per això es va projectar al mur posterior del Casal de la Gent Gran. Mur pròxim a l’institut, sota el qual es reuneixen al sortir de classe els alumnes, cosa que feia perfecta la ubicació per a Fils, ja que la intenció inicial era que es tractés d’un projecte intergeneracional que fes pensar.

L’associació Fils, en col·laboració amb Conse –artista d’art urbà amb obra a mig món, autor de l’homenatge a Makha Diop, l’‘alcalde’ senegalès de Barcelona al Raval– va presentar el projecte, pensat especialment per a aquest mur per tot l’exposat, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat fa alguns mesos i la resposta inicial del consistori va ser, segons remarca Walaâ Hechach, secretària de Fils, molt bona. «Els encantava», insisteix. Sí que els van suggerir algunes modificacions, prossegueix la jove, com la data prevista per realitzar-lo –per fer-la coincidir amb la setmana de la ‘gent gran’– i que al mural es fes més explícita la presència dels grans, al pintar-se al casal. Els impulsors de la iniciativa –que destaquen també que la intervenció la financen ells, mai van demanar cap subvenció municipal, només els permisos– asseguren que van accedir a les peticions ja que «tenien moltes ganes de tirar cap endavant el projecte». La seva sorpresa, prossegueixen, va arribar quan, a pocs dies per iniciar la intervenció, amb el material comprat i l’agenda quadrada, des del consistori, segons la versió de Fils, «van canviar el seu discurs» i els van negar el permís.

Falta de consens

«Ens van dir que no hi havia consens i que el projecte s’aturava», assenyala Hechach, que des d’aquell moment està movent cel i terra per desencallar una situació davant la qual no dona crèdit. Malgrat la negativa municipal, des de Fils, amb el recolzament del Sindicat de Cuidadores (que porten tres anys lluitant perquè l’Ajuntament de Sant Feliu remunicipalitzi l’atenció domiciliària, actualment externalitzada i en unes condicions laborals molt precàries), van decidir realitzar l’actuació de totes formes tal com tenien previst. La presència policial al lloc ho va impedir, cosa que va encendre encara més els ànims. Dimecres passat es va convocar una primera manifestació de protesta davant del mur i una marxa que va acabar en una reunió d’urgència amb el consistori per parlar sobre l’assumpte.

A ulls de Hechach i de Conse, l’artista, el motiu de la paralització del projecte és polític. «Ens censuren per donar suport a les cuidadores», conclouen. Aquest dimarts van convocar juntament amb el combatiu sindicat de treballadores municipals una segona concentració de protesta davant el mur, en la qual van pintar en lila el missatge «mur censurat».

La versió municipal

Notícies relacionades

Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

La versió municipalLa tercera tinenta d’alcaldia Flàvia Reina nega que la negativa tingui a veure amb cap tipus de censura i assegura que si no se’ls va deixar fer el mural era perquè no hi havia hagut cap procés participatiu previ amb els usuaris del casal, que és «la seva manera de treballar». Per això, segons el relat de la regidora, ha proposat convocar una assemblea extraordinària del Casal de la Gent Gran, perquè siguin els seus usuaris els que decideixin sobre el mural, o fer-lo en un altre mur al centre de la ciutat, a la plaça de Lluís Companys. «És a les seves mans», acaba la regidora, que també desmenteix que la negativa municipal a permetre realitzar el mural tingui «res a veure» amb la vinculació de Fils al sindicat de cuidadores.

La regidora de Sant Feliu exposa també que és la Junta del Casal Gent Gran qui rebutja el mural proposat per Fils perquè «ni l’entenen, ni els representa, ni els agrada». «Així ho van fer saber alguns membres de la Junta a Fils en una reunió promoguda per l’ajuntament per acostar posicions en la qual ja se’ls va proposar un mur alternatiu o la votació al Casal de la Gent Gran», prossegueix Reina, qui ressalta també que «mai es va donar l’autorització municipal per realitzar el mural».