Manuel Toharia: «Observar la quantitat de residus que genera un país és un índex sociològic extraordinari»

Conegut per ser l’home del temps de la tele, Manuel Toharia és periodista i, especialment, es defineix com a comunicador científic. Actualment jubilat, ha ocupat fins fa tres anys el càrrec de director científic del complex Ciutat de les Arts i les Ciències de València, així com del Museu de les Ciències Príncep Felip de la capital valenciana. 

¿Quin és el primer canvi que hem de fer per anar cap a un món més sostenible? Tenim molts problemes a nivell climàtic. Cada un té la seva parcel·la d’importància però el que ningú aborda mai és que la gent, en el fons, quan aconsegueix una cosa bona no vol prescindir-ne i el que li estem demanant a la gent és que renunciï a part del que té per poder millorar la situació del planeta.

El canvi s’està dirigint cap a les energies renovables però, ¿s’està adaptant el món a les energies renovables? L’any 2021, el 81% de l’energia consumida al món ha sigut de fonts d’energia no renovables. Encara continuem arrossegant aquest ús abusiu d’aquestes fonts i el 2022 serà superior al 81% perquè els EUA estan produint més petroli del que es produïa fins ara per pal·liar els efectes del conflicte amb Rússia.

¿I això a què es deu? Qui més produeix gasos d’aquest tipus són els països asiàtics, en concret la Xina és el país que més gasos emet, molt més que Europa o els EUA. La Xina és una potència mundial que, juntament amb la resta de països asiàtics, tenen gairebé el 50% de la producció i, per tant, són els que més gasos emeten. El problema, per tant, no som nosaltres, són les empreses que continuen produint aquests gasos.

Llavors, ¿quin és el camí per acostar-nos a la sostenibilitat? Observar la quantitat de residus que es generen segons el país és un índex sociològic extraordinari per fixar-nos en les societats del món i veure on cal actuar. Els països rics són els que més escombraries generen i, per tant, els que tenen mes arrelada aquesta societat de consum.

Per tant, canviar el model de consum és un dels reptes principals, ¿com es pot avançar cap a aquesta meta?

Notícies relacionades

L’AMB estudia la viabilitat d’un servei de ‘motosharing’ metropolità

Barcelona lluitadora: d’una discapacitat a la lluita per una custòdia

Cal actuar localment pensant globalment i és molt complicat amb les desigualtats econòmiques i socials que trobem a nivell mundial. La meva conclusió és que els rics volem ser solidaris amb els pobres però no ho som en realitat. Volem arreglar els problemes ambientals però no hi posem de la nostra part. Això és un problema social, de convenciment.

L’inici del canvi, llavors, ¿està en mans de les societats més avançades? En les societats europees, nord-americanes i algunes d’asiàtiques ens hem acostumat a tenir un nivell de vida basat en el consum abusiu al qual no volem renunciar i això és vital per entendre el problema. El que no podem fer és obligar les persones a renunciar a totes les coses bones que tenen. Aquí s’ha de treballar per conscienciar del problema perquè cada un a nivell individual comenci a canviar a poc a poc els seus hàbits i prengui més consciència del canvi climàtic i del medi ambient.