LITERATURA
Zadie Smith satiritza el món acadèmic a 'Sobre la bellesa'
La novel.la actualitza el conflicte de classes de 'Retorn a Howards End'
Poca gent està preparada per suportar el pes que suposa que la seva primera novel.la es converteixi en un exitàs de vendes i que la crítica l'assenyali com la gran esperança de les lletres anglosaxones. I encara menys si només es tenen 25 anys. Molts se sentirien pressionats per lasíndrome de Bartlebyi no tornarien a enllaçar dues paraules per no defraudar les expectatives creades. Altres, a risc de semblar arrogants, es refugiarien darrere d'una cuirassa i aparentarien ser impermeables als comentaris. Aquesta és la via que va decidir seguir Zadie Smith (Londres, 1975) quan va obtenir la fama el 2000 ambDents blanques.
Després de ratificar el seu talent aL'home dels autògrafs, la multipremiada autora satiritza ara la vida acadèmica britànica aSobre la bellesa(La Magrana / Salamandra ), una particular revisió deRetorn a Howards End."És una mica depriment que em considerin una escriptora de sàtires; és més aviat un homenatge indirecte a la perfecció",va asseverar Smith en la presentació del llibre ahir a Barcelona. L'escriptora, filla d'una model jamaicana, no va permetre que li fessin fotos. Parapetada sota una gorra i amb una actitud displicent, va proclamar sentir-se aliena al fenomen literari que ha generat:"He venut milions de llibres, però això no té importància. L'únic que m'interessa és escriure un bon llibre".
L'OMBRA DE LA NÈMESI
Finalista del premi Booker 2005 i el premi Orange 2006,Sobre la bellesaparteix de la desoladora vida de Howard. Casat amb una dona que sobrepassa els 120 quilos i amb qui té tres peculiars fills, aquest professor universitari de quasi seixanta anys ha d'assimilar l'arribada a la seva facultat de la seva nèmesi, el conservador Monty Kipps. Encara que hagi estat interpretada per alguns analistes en clau racial, la contraposició entre les dues famílies serveix a Smith per actualitzar el clàssic d'E. M. Foster i aprofundir en la sempiterna controvèrsia entre progressia iestablishment."Necessitava dos personatges amb opinions molt fortes per preguntar-me què significa tenir un posicionament molt ferri sobre un tema i fins on es pot arribar per defensar-lo",va apuntar aquesta intel.lectual catalogada per la revistaTimecom una de les personalitats més influents del 2006.
L'escriptora, membre de la Royal Society of Literature, calibra la presència de novel.listes en l'àmbit universitari com un fet fonamental perquè el món acadèmic mantingui el contacte amb la realitat:"És necessari perquè vegin que els escriptors són humans i tenen defectes, com tothom".En un rampell de modèstia, va declarar que la incomoda queDents blanquessigui de lectura obligada a les escoles angleses:"S'han de llegir molts morts abans de començar a preocupar-te pels autors nous".
Unida sentimentalment al poeta Nick Laird, va comentar que, lluny de suposar una lluita d'egos, la convivència l'ajuda a relativitzar la importància de la seva obra."Quan estàs envoltada de 20 poetes, sents que per a ells una novel.lista és gairebé una aficionada",va comentar. De fet, aquesta creadora, que contempla la literatura com"una forma d'aprenentatge vital tant per a l'autor com per al lector",creu que seria incapaç d'escriure un sol dels poemes que fa el seu marit ni que s'hi jugués la vida.
