Mor Philippe Noiret, un dels grans actors del cine francès

L'entranyable protagonista deCinema Paradisova abandonar definitivament l'escena. Philippe Noiret va morir ahir a París als 76 anys víctima d'un càncer. L'actor fetitxe de Bertrand Tavernier (L'horloger de Saint-Paul, Que la fˆte comence) deixa rere seu una immensa carrera desenvolupada al llarg de 125 llargmetratges i nombroses obres de teatre.

Noiret, nascut a Lilla el 1930, va fer els primers passos a l'escena el 1953 quan es va integrar al Théâtre National Populaire després d'haver cursat estudis d'art dramàtic. Allà va conèixer la seva dona, l'actriu Monique Chaumette, amb qui es va casar el 1962. El seu primer paper al cine li va donar Agnès Varda, aLa pointe courte(1956), seguida deZazie al metro, de Louis Malle.

ACTOR DE REFERÈNCIA

Adorat pel públic francès, va rebre dues vegades el màxim guardó de l'acadèmia de cine del seu país, el César. El 1976 perLe vieux fusil, de Robert Enrico, i el 1990 perLa vida i res més, de Tavernier. Convertit en actor de referència va formar part d'algunes de les parelles mítiques del cine gal amb Catherine Deneuve, Romy Schneider i Simone Signoret, i va conèixer la polèmica amb la pel.lículaLa gran bouffe, de Marco Ferreri, el relat d'un suïcidi col.lectiu per menjar en excés que va provocar un verdader escàndol al Festival de Cannes del 1973.

La consagració a nivell internacional la va obtenir amb la magnífica interpretació del personatge d'Alfredo, el vell projeccionista al cine d'un petit poble que exerceix una especial fascinació sobre el nen Toto, que es convertiria en un famós director.Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore, va obtenir el 1989 l'Oscar a la millor pel.lícula estrangera. Aquest i altres treballs van fer que desenvolupés una notable carrera també a Itàlia.

"Sóc un home molt corrent, tindrà dificultats. En fi, està bé sortir en un article abans que aparegui la meva necrològica a Le Monde",va comentar el 1997 a un periodista d'aquest diari. Irònic, mordaç, supersticiós i gran fumador de cohibes, Noiret tenia passió per les sabates fetes a mà. De jove, admirava Cary Grant, Robert Mitchum i Gary Cooper. Noiret va suplir amb el seu talent els inconvenients d'un físic menys agraciat que el dels seus actors favorits.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Després d'un període d'absència, l'actor francès va tornar a l'escena teatral el 1997 ambLes c"telettes, de Bertrand Blier. En l'adaptació cinematogràfica d'aquesta obra, firmada també per Blier el 2003, va tenir un paper rellevant. Però va ser en la pell d'un pare tendre i matusser, que interpreta aPares i fills, de Michel Boujenah, quan va aconseguir un nou gran triomf, als 73 anys. Abans queda el record de títols comLa filla de d'Artagnan, el 2000, oEl carter i Pablo Neruda, de Michael Radford, el 1994. Noiret va treballar fins al 2005, amb un paper en la comèdia policialEdy, de François Berléand.

La malaltia de l'actor va impedir que pogués visitar Barcelona amb l'obraLove letters, que havia de representar amb Anouk Aimée al Teatre Lliure els 22 i 23 de desembre vinents.