Joaquim Pijoan s'emporta el premi Sant Jordi de novel.la

Joaquim Pijoan (Santa Cristina d'Aro, 1948) va obtenir ahir amb Sayonara Barcelona un premi Sant Jordi marcat pel retorn. L'autor es va emportar la 47a edició del certamen de novel.la, organitzat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana, en el transcurs de la Nit de Santa Llúcia, que ahir es va celebrar al pavelló Girona Fontajau. Pijoan es va embutxacar els 45.000 euros del certamen mentre que Maite Salord (Ciutadella, 1965) va rebre els 10.000 com a finalista per Anagnòrisi.

Sayonara Barcelona parteix del retorn a la capital catalana, 25 anys després de posar rumb al Japó, d'un pintor que es retroba amb el seu passat. Guanyador del premi Documenta de l'any 1982 amb Somni, des d'aleshores no havia publicat cap llibre i s'havia bolcat en el terreny de les arts plàstiques. "Encara que em diverteixo més pintant que escrivint, tinc els calaixos a vessar". Aquesta no és l'única coincidència entre el creador i el protagonista del relat, que, com Pijoan, està casat amb una japonesa.

"No crec en la ficció absoluta perquè no crec en els absoluts", va apuntar Pijoan, que se serveix de l'obra per criticar la societat barcelonina: "El triomfalisme barceloní et cau als peus quan arribes després d'una temporada fora", va comentar abans d'asseverar amb sornegueria que, encara que admira la societat japonesa, no sent cap idealització per ella. "D'ideals ja no en queden ni als estancs. Però, encara que tingui molt mala premsa, no té res a veure amb la societat que pinta Amélie Nothomb en els seus pamflets", va assenyalar.

LA INFÀNCIA DE SALORD

El retorn també és el punt de partida del llibre de Maite Salord, on un menorquí decideix tornar a l'illa per reconciliar-se amb la seva germanastra, cuidada per una equatoriana i amb un fill que veu com la seva plàcida vida es veu alterada. La novel.la parteix de dues històries reals: "El retorn del meu besoncle, que se'n va anar 50 anys a Córdoba (Argentina), i que em va impactar de petita, i una notícia sobre un noi que va denunciar el seu veí perquè el mirava mentre estudiava".

Els 3.000 euros del 48è Premi Carles Riba van ser per al poemari Enlloc de Jaume Pont (Lleida, 1947). "El títol remet a l'espai indefinible de la poesia, que és resistent a la fixació", va afirmar Pont. Malgrat ser un dels noms de referència de la lírica actual encara no figurava en el palmarès del guardó més prestigiós en poesia catalana. L'aigua és un element recurrent en tot el llibre, "principi eròtic de les formacions i de la vida".

BAGUNYÀ, EL RODOREDA

Per la seva part, el jove Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) es va endur els 10.000 euros del 9è Premi Mercè Rodoreda de contes. "Entre els joves narradors és el primer que he trobat que no monzoneja", va destacar Isidor Cònsul, editor de Proa i jurat del guardó. L'obra seleccionada, La mida de totes les coses, és una recopilació de set contes units per un mateix fil argumental: la recerca de la identitat. "Si l'home és la mida de totes les coses, ¿quina és la mida de l'home?", es va preguntar Borja Bagunyà.

Notícies relacionades

Quirós demana que l’Hospitalet guanyi més protagonisme a la Fira

L’antic Hospital de la Santa Creu encara la seva esperada reforma

En la 56a edició de la festa de les lletres catalanes es van entregar 10 distincions més. Santi Carreras i Sílvia Cóppulo van aconseguir el premi als millors programes de ràdio i tele per Força esports, de Catalunya Ràdio, i Amb ulls de dona, de La 2, respectivament. Àngel Burgas va guanyar el Folch i Torres de literatura infantil per La colla de la cistella. El Ferran Soldevila de biografia va recaure en Rafael Roca per Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana mentre que el Joan Profitós de pedadogia va ser per a Josep Otón per

Ensenyar història: l'aportació de Simone Weil. Finalment, el suplement Catalogne, de Le Monde Diplomatique, va obtenir el Joan B. Cendrós al millor article sobre Catalunya publicat fora de les nostres fronteres.