Un debut amb Gary Oldman

L'èxit que va tenir el seu curtmetratgeEl tren de la brujali va posar sobre la taula cinc milions d'eu- ros i un repartiment estel.lar i internacional, amb Gary Oldman, Aitana Sánchez-Gijón i Lluís Homar, entre altres. Ben barrejat, el còctel es titulaBosque de sombras, el primer llargmetratge d'aquest bilbaí baixet amb un cervell en permanent ebullició.

Koldo Serra forma part d'un grup de nous realitzadors que s'han mostrat trencadors en el món del curt i que, en el termini d'un any, han debutat o estan a punt de debutar amb les sevesopere prime. És el cas de Nacho Vigalondo, que va competir per l'Oscar l'any passat, i de Borja Cobeaga, que ho fa aquest any ambÉramos pocos.

"Hi ha un gran nivell, tots dos són impecables". Serra glossa la feina dels seus amics i socis, perquè tots disfruten del mantell protector que els ofereix Iker Monfort, productor i verdader padrí d'aquest grup en què tots són bascos. L'experiència, en el cas de Serra, és sentir-se de veritat director i descobrir que "això és una professió".

Li agrada el cine de la dècada en què va néixer, la dels 70, i la seva estètica. "No suporto les pel.lícules d'ara que utilitzen tres o quatre formes d'expressió per dir-li a l'espectador que el mòbil no funciona, que se senten sorolls i que passarà alguna cosa. I passa. Des que hi ha GPS els personatges ja no es perden per la muntanya i no hi ha suspens", explica amb molt sentit de l'humor i molt gràficament.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Potser per això ha decidit posar el ja per si mateix inquietant Gary Oldman en un ambient tens i angoixant per a aquest film que ell defineix com a "westernrural" i on hi ha "dos paios amb escopetes, persecucions, el bosc i poc diàleg".

Però que ningú esperi concessions a la galeria (és a dir, la taquilla), perquè Koldo Serra és un dels seguidors fidels del festival de cine fantàstic de Sitges i vol que els espectadors de les seves pel.lícules sentin el mateix que ell. "M'encantaria que la gent sortís del cine trobant-se malament", diu amb certa rialleta picardiosa. "Jo no faig concessions ni per a un final feliç. En els pitjors moments tots traiem el pitjor de nosaltres mateixos. I la veritat és que no sóc un fan de la comèdia".