Sergi López reconquista París amb la faceta teatral

Sergi López passa el moment més dolç de la seva carrera. Mentre a Espanya i als Estats Units triomfa en el cine ambEl laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, a França ho fa al teatre ambNon solum, obra que ha coescrit i coproduït amb Jorge Picó. Adoptat pel públic francès com la versió espanyola de l'actriu britànica Jane Birkin --també més reconeguda a França que no pas a la seva terra--, López presenta per primera vegada la seva faceta teatral al país on s'ha forjat una sòlida trajectòria cinematogràfica.

¿Per què arriscar-se en el terreny de l'escena amb una obra en solitari? A Sergi, com li diuen a França, li encanten els desafiaments però el que més li agrada és fer el que li ve de gust. "Vaig començar amb obres de creació, anant pels pobles amb una furgoneta, i tenia ganes de tornar a aquells orígens", va explicar divendres a aquest diari abans d'entrar a l'escenari del teatre Rond-Point de París, on s'estarà fins al 3 de març.

L'actor de Vilanova i la Geltrú viu l'experiència "com un somni". Tant la crítica com el públic, que omple cada dia el teatre, l'han rebut calorosament. López admet que li imposava enfrontar-se a un públic acostumat a grans còmics. "La gent se sorprèn perquè espera un espectacle a l'estilEl club de la comediai descobreix que també és una obra de teatre, és un monòleg, i alhora és divertit i absurd", se n'alegra López, que va ser catapultat a la fama ara fa sis anys ambHarry, un amigo que os quiere.

Non solumva més enllà del clàssicone man show. En un escenari completament buit, l'actor parla, canta, balla, es transforma, es multiplica i sua la camisa entaulant un diàleg còmplice amb el públic. Durant una hora i mitja, no para de moure's, gesticular i cobrir un ampli espectre sonor fins a omplir l'escenari amb múltiples personatges que en realitat són un de sol. El seu humor és fresc, lleuger i alhora amaga una lectura profunda. "Em reconec molt en el costat existencial de l'obra", confessa.

En una societat on tots es consideren una mica filòsofs, aquest aspecte és especialment valorat. "A França la gent es queda més amb la part profunda, el descobriment de l'altre, l'interrogant sobre què fem aquí. El públic és més reflexiu. A Catalunya la gent es deixa portar de manera més intuïtiva", constata López, que va estrenarNon solumen l'edició del 2005 del festival Temporada Alta de Girona.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

INSULTS EN CATALÀ

Encara que l'actor parla francès amb fluïdesa i un accent indissimulat --"no pretenc ser de Versalles"--, no és el mateix memoritzar unes frases davant la càmera que executar una peça teatral. En la part políticament més incorrecta, els insults contra els càrrecs públics els profereix en un català sortit de les entranyes. "Vaig començar traduint-los, però acabaven sortint en català. Crec que això dóna més equilibri i ritme a l'espectacle", explica l'actor. Passa el mateix amb les cançons, una en català i dues en castellà. L'experiència ha resultat tan agradable que ni tan sols acusa el cansament. Per això, pensa repetir: "Segur que faré més teatre amb Jorge Picó".