Arctic Monkeys, el poder de l'acne

Del rock seguim demanant que sigui sinònim d'excitació, creativitat, enginy i (opcional) un punt d'incorrecció. Ingredients que s'amunteguen amb desordre, una mica en brut, en la proposta d'Arctic Monkeys. Potser aquest quartet de cares pàl.lides amb acne no salvarà el futur de la música, però, a aquestes altures, amb el seu segon disc a punt i un any llarg de rodatge escènic darrere seu, ja saben com han de resoldre una nit de dissabte amb cançons anguloses i un directe rocós i estrident.

Entrades esgotades des de fa setmanes, càmeres de MTV en acció, públic familiaritzat amb el repertori del grup via iPod (amb certa presència de fans britànics) i sensació d'assistir a una nit de consagració de l'última next big thing catapultada per la premsa britànica, aquesta vegada, cal dir- ho, a remolc d'internet.

I si, fa un any, el grup de Sheffield va deixar un rastre de promesa curta de cocció, aquesta vegada hi ha hagut més quòrum: els nois han crescut i han après a controlar el seu armament.

Esperit de garatge

Un arsenal resistent, hereu de les destrosses de The Who, dels dards melòdics dels Buzzcocks i de tantes altres pàgines del rock de la vella Anglaterra. Sense preàmbuls ni litúrgia escènica: el grup va començar el seu camí a Razzmatazz endollant guitarres i atacant dues cançons del seu nou disc, Favourite worst nightmare (a la venda el 23 d'abril), dures i compactes, amb aquell acabat de rock de garatge assajat després de la classe de recuperació de química. I la tercera cançó de la nit ja va irrompre per matar: I bet you look good on the dancefloor, una de les joies de la corona.

El carisma escènic no és aquella virtut per la qual la banda serà recordada. Però els focus apuntaven més cap a la música que als seus executants. Cançons tocades per aquells títols gloriosos, com You probably couldn't see for the lights but you were staring straight at me (Probablement no hi podies veure per les llums, però estaves mirant-me just a mi), un batut de punk-pop desesperat amb una mica de factor hooligan.

Notícies relacionades

La iconografia verda de Barcelona fa 20 anys

Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

El grup les va alternar amb mitja dotzena d'estrenes, com el seu senzill Brianstorm, riques en desplegaments eixordadors, urgència rítmica i tornades de ciutat dormitori. I per a la recta final es van reservar quatre cartes guanyadores del seu primer disc: The view from the afternoon, Dancing shoes, Fake tales of San Francisco i A certain romance, a cop de matxet, exorcitzant els esperits de The Jam i Madness, punxant os. Una hora de rellotge. Sense bisos.

Iniciant una campanya 2007 que es preveu intensa, el grup va marcar territori amb un concert rotund. Van abandonar Razzmatazz plantejant, però, certs dubtes sobre el seu esquema operatiu. Arctic Monkeys és aquell grup que han arribat a la fama via internet, símbol d'un nou model alternatiu de show business i saludat per portar aire fresc a l'escena, que, una vegada conquistat el cim, prohibeix tot accés al seu nou disc fins al dia D i impedeix l'entrada al seu concert barceloní als fotògrafs de tots els mitjans de la ciutat. Sí, els nois han crescut, i ràpid.