Gabi Martínez: "Res és tan perillós com t'expliquen"

Gabi Martínez

Escriptor

Aquest autor de llibres de viatges, nascut a Barcelona el 1971, té Paul Theroux i Lawrence d'Aràbia com a sants tutelars. Acaba de publicar Sudd (Alfaguara), una novel.la d'aires conradians sobre l'Àfrica.

--¿Entre la literatura i la vida prefereix la segona?

--Sóc molt feliç escrivint però també ho sóc jugant a futbol, no són coses incompatibles. Però posats a elegir preferiria ser un home d'acció.

--Tant per atrevir-se a recórrer el Nil des del llac Victòria fins a Alexandria.

--Va ser un repte personal. Un amic em va dir que era impossible escriure més llibres sobre el Nil perquè tota la feina ja estava feta.

--I li va voler portar la contrària.

--Em vaig trobar que gairebé tots els llibres sobre el tema són anteriors al de John Goddard,Por el Nilo en kayak,dels anys 50. Després d'això no hi ha cap recorregut sistemàtic. La guerra al nord d'Uganda va posar el cadenat a la zona.

--El Nil Blanc és molt perillós. Alguna vegada va pensar, com Bruce Chatwin, ¿què hi faig jo, aquí?

--Vaig passar un mal trago en aquesta zona intermèdia del país ocupada pels integristes violents que normalment els turistes se salten. Em vaig posar malalt de disenteria a Uganda i allà em vaig repetir a mi mateix com un mantra allò de "res és tan perillós com t'expliquen", una frase del meu guia, mentre sentia l'aguait de la guerrilla ugandesa, que anava deixant cadàvers al seu pas.

--I al Sudan va descobrir el Sudd, una de les zones més asfixiants, fètides i canviants del Nil.

--A les aigües del Sudd hi flota la vegetació formant illes a la deriva. Allà als segles XVIII i XIX hi quedaven atrapats els vaixells. La novel.la reuneix en una situació extrema un grup de personatges, xinesos, àrabs i occidentals, que no s'entendrien entre si si no fos pel protagonista, un traductor espanyol, que coneix tots aquests idiomes i té la clau d'aquesta babel.

--És un perfecte símbol de la globalització.

--I una reformulació del mite del laberint. Ens hem civilitzat tant que els problemes es mouen amb nosaltres i no es queden esperant-nos al centre com el Minotaure.

Notícies relacionades

Els comerciants del Raval reivindiquen la presència de ‘skaters’

L’ús del cinturó condiciona les ajudes del bus que va xocar a França

--¿També reconeix la influència de Perdidos,

--Hi ha idees comunes. Però jo ja tenia 200 pàgines escrites quan la meva germana em va recomanar la sèrie. Em va interessar però no en sóc un gran fan.