CONCERT
Roger Waters revela 'La cara oculta de la Lluna' a Barcelona
L'exmembre de Pink Floyd va interpretar sencer el llegendari disc al Sant Jordi
A la primera part de l'espectacle hi va haver un tram dedicat al difunt Syd Barrett
L'enigma deThe dark side of the moonseguirà sense resoldre's, tot i les entretingudes teories que el vinculen als fotogrames d'El mag d'Oz.Però facin el que facin amb el seu temps lliure alguns fans, Roger Waters va al gra: ahir a la nit, un Palau Sant Jordi, amb les entrades esgotades des de fa un mes (18.000 persones), va ser un temple consagrat al culte a Pink Floyd durant prop de tres hores de rock titànic, monumental i amb el seu accent fixat en els anys 70. Ara que la marca Pink Floyd fa més d'una dècada que està estancada, és l'hora de Waters, autor de gran part del material clàssic del grup britànic.
El xou d'ahir a la nit, que fa un any que roda per tot el món, és un homenatge minuciós al seu angoixant imaginari plàstic, començant per una primera part que es va obrir amb les cites aThe walld'In the fleshiMother.Rock aparatós, tridimensional, tocat per efectes audiovisuals: tres pantalles de vídeo i additius com un porc volador políticament compromès, que portava impresos missatges comLes religions ens divideixen.
A la primera part, Waters va llançar dedicatòries al pobre Syd Barrett, el descentrat primer líder de Pink Floyd, mort l'any passat, a través de la pantalla de vídeo en la psicodèlicaSet the controls of the heart of the suni l'èpicaShine on you crazy diamond.De fet, el seu esperit va seguir sobrevolant el concert aWish you were here(Tant de bo fossis aquí,dedicada en el seu dia a Barrett), que Waters i el seu impecable grup va executar amb precisió clínica.
GEST POLÍTIC
Després d'uns gestos de complicitat aThe final cut,van caure dues incursions solistes, entre elles la inèditaLeaving Beirut,en què Waters va evocar el seu viatge al Líban amb 17 anys, que va aprofitar per carregar contra la política internacional dels EUA.The dark side of the moonva dominar del tot una segona part tècnicament irreprotxable, per la qual van desfilar els clàssicsTime, Breath, The great gig in the sky, Money...Entre l'ambició i la megalomania, Waters i els seus músics (entre ells, els guitarristes Andy Fairweather-Low i Snowy White, i la veu de P. P. Arnold) van desgranar un tòtem del rock que parla de misteris atàvics, pors, ambició i desequilibri.
Eclipseva marcar el clímax del segon bloc amb un prisma suspès en l'aire i acomiadant els colors de l'arc iris. Per a la recta final, Waters va viatjar aThe wallen una altra jugada d'impacte segur.Another brick in the wall part 2va ser fulminant, iConfortably numbva marcar el punt final entre desplegaments de llum i pirotècnia. Pink Floyd ja no existeix, però té qui el defensa.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- Joia arquitectònica La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç
- "No vull que em facin una carrera fàcil"
- Pogacar se cita avui amb Evenepoel en la clàssica de la cervesa