Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda emocionen a Manhattan

Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda van commoure divendres a l'auditori del Metropolitan Museum de Nova York amb una fusió d'estils entre la cançó popular mallorquina i el flamenc. El concert, titulatEls treballs i els dies,va unir la parella per primera vegada a l'escenari i va formar part del programa d'actes organitzat per l'Institut Ramon Llull a Manhattan al voltant de l'exposicióBarcelona i la modernitat, que reuneix 350 obres d'art al museu.

Un sobri concert centrat en la memòria, l'emoció i la força dels ritmes balears, catalans, andalusos i fins i tot armenis van delectar un públic entregat. "M'agradaria parlar anglès però m'heu de perdonar, a Badalona no ens el van ensenyar gaire bé", va fer broma elcantaora la primera part del concert, acompanyat per Juan Gómez,Chicuelo,a la guitarra. Poveda va escollir els versos de Joan Brossa, Jacint Verdaguer i Sebastià Alzamora.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Maria del Mar Bonet va començar amb un homenatge a Bruce Springsteen i va acabar amb una jota marinera abans de donar pas al moment més esperat, quan les veus delcantaorcatalà i la cantautora mallorquina es van fusionar en un original tribut al flamenc i la música popular catalana, que es repetirà en el Festival Grec.

"Ens hem portat cada un al nostre terreny i ha sigut fàcil, perquè els camins per unir-nos s'ajuntaven per naturalesa. La nostra obra comparteix ànima i esperit", va comentar Poveda després del concert. La tasca tampoc va ser difícil per a Bonet. "Miguel m'ha donat fandangos i milongues i jo li he donat romanços i fandangos mallorquins. Jo no intento fercante jondo, però em deixo dur i com que el que és mallorquí té arrels andaluses, doncs em tiro a la piscina". I s'hi va tirar cantant temes flamencs comQué bonita es mi niña, igual que Poveda es va atrevir ambCom un miralloLa mort de na Margalidade Maria del Mar Bonet. Quan van acabar, amb un duoa cappella, l'expresident Pasqual Maragall va ser el primer a saltar de la butaca per aplaudir-los.