Marjane Satrapi emociona amb l'adaptació del seu còmic 'Persepolis'

La censura acostuma a voler suprimir les obres d'un geni, i Marjane Satrapi (Rasht, 1969), autora dePersepolis, ho és. Al Govern iranià, que prohibeix les seves vinyetes contra la intolerància, no li ha agradat que l'adaptació cinematogràfica d'aquests cèlebres còmics competeixi a Cannes. Evidentment, l'ovació amb què ahir va ser rebuda aquesta cinta de dibuixos animats pintada de significatius tons grisos la situa com una forta candidata a la Palma d'Or.

L'artista intenta dissimular el seu empipament, i insisteix en el fet que tot es redueix a una carta enviada a l'agregat cultural de l'ambaixada francesa a Teheran. "No és un afer d'Estat. No vull atiar més el foc. Com a demòcrata accepto crítiques però també exerceixo el meu dret de llibertat d'expressió, encara que no penso tornar a l'Iran. No és un Estat de dret i no se sap què pot passar".

La resposta diplomàtica del festival és clara: "És una decisió artística, no política". Marjane s'absté de fer més comentaris. "Tot el que vull explicar és a la pel.lícula, que si alguna cosa és, és humanista".

La versió cinematogràfica té especial força en la infantesa de l'artista a Teheran, quan el 1984 va esclatar la guerra contra l'Iraq. "En nom de l'enemic exterior s'exterminava l'enemic interior. Molts opositors al rè- gim integrista van ser executats". Els seus pares, de famí- lies il.lustres i progressistes, van decidir refugiar-la a Àustria. Allà, se'n feia creus quan a l'escola sempre sentia les mateixes preguntes: ¿has escoltat música pop?, ¿quina és la diferència entre xiïtes i sunnites?, ¿porteu vel? i ¿és cert que les dones no poden treballar? "Sabem molt més nosaltres de vosaltres".

Notícies relacionades

Investigació en marxa sobre la causa de l’accident de la Diagonal: «Vaig veure un home volar per l’asfalt»

Les VTC preparen una marxa lenta després de l’aturada d’ahir

Al finalitzar el conflicte, Satrapi, ja adolescent, torna a Teheran, on fa estudis de Belles Arts. El film, codirigit per Vincent Paronnaud, recrea algunes de les seves vivències, com la classe de dibuix anatòmic amb una model amb xador a qui només se li veuen els ulls, i l'esbroncada que li clava un barbut guardià de la revolució per provocar moviments indecents amb el balanceig de les natges. Farta de tanta repressió, fuig a París.

Paronnaud explica que quan escrivien el guió, Satrapi encara estava sota l'impacte d'aquests fets. Catherine Deneuve, que dóna veu a Tadji, la mare de Marjane, diu que primer de totPersepolisés una història que transmet emoció. "Aconsegueix una cosa molt complicada: aconsegueix entretenir i transmetre serietat".