L'inquietant i bell univers de Sylvie Guillem i Akram Khan

Quan el silenci i la foscor van posar el punt final a Sacred monsters, el públic, que omplia de gom a gom el Teatre Grec en la seva funció inaugural, es va posar dret i va dedicar una cascada d'estrepitosos aplaudiments a dues estrelles de la dansa, Sylvie Guillem i Akram Khan. Dos artistes de diferents personalitats que han dissenyat un espai oníric i terrestre on establir un diàleg emocional i corporal.

Sylvie Guillem, l'encarnació de la disciplina, deixa les sabatilles de punta i els tutús per posar la seva genialitat al servei d'una dansa menys exhibicionista que la que li va proporcionar la fama de gran estrella. I en això radica la saviesa i la maduresa d'aquesta dona que als 19 anys va obtenir el rang d'estrella per dictamen del mític Nureyev. Guillem no és víctima del seu cos, extraordinàriament dotat per a la dansa. No cau en la trampa de penjar-se en els llorers de la fama i recórrer al truc fàcil per enlluernar el gran públic. La seva inquietud la porta a treballar amb l'extraordinari Akram Khan, ballarí de kathak, dansa tradicional índia, que ha sabut trobar un llenguatge entre la tradició sagrada i la contemporaneïtat.

DIÀFAN I ELEGANT

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El muntatge escènic juga amb l'expressió de monstres sagrats, que serveix tant per definir aquestes icones de la dansa com perquè Guillem i Khan exposin, amb el moviment i la paraula, les seves idees a l'entorn d'aquest concepte. Sacred monsters és diàfan, elegant. La seva aparent senzillesa rebutja trets superflus per arribar a una essència hipnòtica. Tot encaixa a la perfecció com les peces d'un puzle. Des dels solos de Guillem i Khan, creats per Lin Hwai-Min i Gauri Sharma Tripathi, respectivament, fins a la música composta per Philip Sheppard, interpretada per part d'uns músics excel.lents.

Però, per sobre de tot, destaquen els seus duos. Junts són capaços de crear un univers bell i inquietant, de suggerir una atmosfera mística i desenfadada, de potenciar una energia i una dimensió espacial sagrada. Respiren el moviment, intercanvien impulsos i equilibris per convertir el detall en la màxima expressió d'un sentiment.