Deliri amb Flaming Lips i festa amb Bloc Party

Han actuat altres cops a Barcelona --l'últim, el 15 de maig--, però mai millor. Els londinencs Bloc Party es van guanyar el favor del públic grà- cies a un trasllat poderós al directe del seu pop vehement, febril, ballable, més enllà del mer revival post- punk, obert en múltiples direccions.

El jove quartet va brodar les seves cançons més celebrades --Banquet, Helicopter, This modern love, Like eating glass--, però és que també va aconseguir arrasar amb altres de menys esperades: instants melan- còlics com la baladaSundayoWaiting for the 7.18van guanyar gran intensitat respecte a les versions gravades; al final de la segona, guitarres oceàniques inundaven la Terminal O amb una electricitat somiadora i alhora rabiosa.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Amb directes així, costa poc veure aquests nois superant la petita relliscada del seu segon àlbum i oferint, més aviat que tard, un tercer que estigui a l'altura (gairebé estratosfèrica) del primer,Silent alarm.

I de l'estratosfera, almenys, va baixar a la Terra el xou de The Flaming Lips, el grup que va precedir Bloc Party al mateix escenari. Pluja de globus i confeti, amb un inici impressionant en què Wayne Coyne es va passejar per sobre dels caps del públic ficat dins d'un globus gegant. Una mica escàs de veu per cantar però massa que en tenia per a la prèdica, Coyne va capitanejar un d'aquells concerts hilarants tan propis de la banda d'Oklahoma.