El MNAC treu del magatzem els millors cartells modernistes

Anunciaven xocolata, cigarrets o regates amb una elegant combinació de publicitat i art. Entre el 1890 i el 1920 hi va haver a Barcelona una autènticacartellmaniade la qual van participar col.leccionistes de renom com per exemple Alexandre de Riquer i Lluís Plandiura. Les seves col.leccions de cartells van ser adquirides poc després per la Junta de Museus i encara avui enlluernen per l'eficàcia del seu missatge, el seu ric colorit i el seu anecdotari costumista. Una selecció d'un centenar d'exemplars, dels quals uns 70 són inèdits, s'exposa des d'avui fins al 30 de setembre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El museu té uns 600 cartells, un material molt fràgil que no pot exhibir-se permanentment. Bona part dels exemplars de l'exposició, tituladaEl cartell modern, han estat restaurats a fons i se'ls ha retirat la cua que en perjudicava la conservació. Francesc Quílez, cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, opina que es tracta d'un conjunt "molt atractiu visualment, d'una gran diversitat temàtica i un caire internacional per la presència de 45 artistes diversos".

El conjunt, datat entre el 1890 i el 1903, el període daurat del cartellisme, pertany a l'estil modernista europeu, amb el característiccoup de foueto fuetada tipogràfica, aire japonès, bigarrada decoració floral i retrat minuciós dels models. Els cartells realitzats per nord-americans i per britànics tenen un aire molt més modern, tant en el camp de la il.lustració com en el de la tipografia, una característica que ja anuncia la renovació d'estil i aparca l'escola modernista.

Notícies relacionades

Collboni poda i Eyre tanca la nit

El port ensenyarà per dins les terminals de contenidors

Entre els millors cartellistes destaquen Alphonse Mucha, Théophile Steinlen, John Hassall, Edward Penfield i William Henry Bradley, en la nòmina internacional, i Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Ramon Casas i el mateix Alexandre de Riquer representen l'esplèndid cartellisme local modernista. A ells s'hi suma l'única dona, la nord-americana Ethel Reed, il.lustradora de llibres que es va autoretratar amb certa picardia i de qui no se sap gairebé res.

Els cartellistes van retratar persones i costums amb molta gràcia. A l'esquelètica dona sifilítica de Casas, un clàssic del cartellisme català, s'hi contraposa la voluptuosa dama fumadora de cigarrets París i la ciclista que aparca les faldilles.