Rufus Wainwright i Antony capgiren el pop al FIB

Com si dos marcians haguessin aterrat en un descampat d'Arizona. Així es van presentar ahir a Benicàssim Rufus Wainwright i Antony and the Johnsons, dues maneres diferents de veure i interpretar el pop. Lluny dels convencionalismes del gènere, van arrodonir dos concerts imponents, tot i que el FIB potser no és el seu terreny natural. Rufus (que va començar poc abans de les set de la tarda, mala hora per al cabaret) es va lligar el personal amb un riquíssim repertori brodat amb gairebé unabig bandi la seva xerrameca, i va reblar amb un final apoteòsic; Antony, en el costat estètic oposat, va regalar la seva veu sobrenatural, tan ben protegida pels mateixos músics amb qui dos dies abans havia triomfat al Teatre Grec.

El cas de Rufus tampoc és d'aquest món. Va sortir a l'escenari com una divinitat, amb una camisa vermella brillant sota un vestit indescriptible (vegin la foto), i va etzibar d'entradaRelease the stars, la cançó amb què titula l'últim disc. Acompanyat de dues guitarres, baix, bateria, saxo, trompeta i trompa, simpàtic, xerraire i actiu, el novaiorquès va anar canviant de la guitarra al piano, buscant el favor del públic (va recordar que un cop a Madrid la gent no va saber seguir-lo picant de mans, i aquí sí), i va guardar per al final la carta guanyadora, el truc que va provocar el deliri a l'escenari Fiberfib, que va semblar en flames malgrat l'aigua vaporitzada que anava caient per calmar sufocacions (segurament va salvar moltes vides).

Va marxar, va deixar els músics que anessin gotejant la seva marxa, un a un, i quan l'escenari va quedar buit el gran Rufus va tornar dins d'un barnús blanc. Assegut al piano, va cantar unHallelujahde Leonard Cohen corprenedor, després del qual va obrir el cabaret: es va pintar els llavis, es va posar uns grans tacons i unes arracades i, en pantis i esmòquing, va usar els nois de la banda (també d'esmòquing) com els ballarins del seu delirant musical. Una exhibició, en tots els sentits.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

VEUS DE MUSEU

Més mesurat és Antony, que com Rufus té una veu per donar-li menjar a part en el món del pop actual. El seu xou, obligat per les presses festivaleres, va durar una hora, la meitat que el de dijous a Barcelona. El Grec va treure el millor del corpulent artista angloamericà. El guirigall del FIB no és el mateix, però era igual: la veu d'Antony emergeix sobre tota adversitat.