Drew Barrymore: "Treballar fent el que t'agrada és un luxe"

--Música i pòquer són dos elements amb els quals s'ha d'enfrontar en aquesta pel.lícula. ¿Quina és la seva relació amb ells?

--Amb la música hi tinc una relació de molts anys, però sempre com a fan. Vaig cantar una mica a50 primeres citesperò aquí ho he hagut de fer de debò. Em vaig haver de preparar cinc mesos per arribar a aquest nivell en què la gent pugui dir: "Doncs no té gaire veu" rialles, que ja seria alguna cosa... Pel que fa al pòquer, hi jugo algun cap de setmana amb els amics.

--Sembla que hi ha un nou ressorgir en l'interès d'aquest joc. ¿A què es deu?

--El cert és que és una activitat no discriminatòria. Hi pot jugar qualsevol, des del professional, fins a la mestressa de casa i l'adolescent que juga via internet.

--¿Es compleix en vostè la dita d'afortunat en el joc, desgraciat en amors?

--Tant en l'amor com en el joc hi ha hagut de tot.

--Ha tingut relacions sentimentals amb diversos músics...

--Als meus 32 anys he sortit amb dos músics, així que no se'm pot considerar unagroupierialles. Però és obvi que el rock m'atrau molt. En aquests moments hi ha grups fascinants com Adam Green.

--Ha viscut tota mena d'experiències en la vida, ¿què n'ha après?

--A adonar-me que les coses bones i les dolentes que m'han passat formen part de la persona que sóc avui. Totes les meves experiències han servit per fer-me més forta.

--¿D'on li ve aquesta seguretat en vostè mateixa?

--De la meva necessitat de vèncer pors. Vaig crear la meva productora de cine als 18 anys per buscar desafiaments i créixer artísticament. Dins meu hi ha una força que fa que busqui i explori coses noves. Crec que és tan important ser humil i agraïda com valerosa i atrevida, els sentiments més constructius que un pot tenir.

--¿I quins són els destructius?

--La gelosia. I lluitar contra la teva pròpia naturalesa. És estúpid perdre temps i energies en una cosa que fonamentalment no pots canviar. Has d'apreciar el que ets i tens.

--¿Com pot ser tan positiva?

--És innat. Igual que hi ha gent cínica, hi ha gent positiva, realista, somiadora... I si no ho ets per naturalesa, ho aconsegueixes a base de pràctica, de pensar en les coses bones que tens en lloc de concentrar-te en les dolentes. Ser feliç i mantenir una actitud positiva requereix molta disciplina.

--¿Ser famosa ho complica?

--Sí, en el sentit que tots els teus passos són documentats. Però passa el mateix si treballes en una oficina. Si trenques amb el teu nòvio o tens un idil.li, tots ho sabran. Però, insisteixo, prefereixo centrar-me en l'aspecte positiu. Formar part de la comunitat de Hollywood, envoltada de gent creativa, i guanyar-te la vida amb el que t'agrada és un luxe.

Notícies relacionades

Collboni poda i Eyre tanca la nit

El port ensenyarà per dins les terminals de contenidors

--¿No s'ha sentit mai perduda?

--Quan vaig fer els 30, però ja llavors pensava que tot canviaria, que maduraria. Esperava molt de la vida, sobretot un gran canvi, no volia que els 30 fossin una mera còpia dels 20, però tot seguia igual. Llavors em vaig adonar que si volia que les coses canviessin havia de ser jo qui les fes canviar.