Magris explora el seu passat a través del mite d'Eurídice

Diu el mite que Orfeu, enamorat d'Eurídice, va voler baixar a rescatar-la a les profunditats infernals després de la seva mort. Però no va complir el pacte de no mirar enrere mentre la tornava al món dels vius i la va perdre sense remei. L'escriptor italià Claudio Magris (Trieste, 1939) coneix bé la pèrdua. Fa 11 anys va morir la seva dona, la també autora Marisa Madieri. I tot el que Magris ha escrit des d'aleshores, en una gradació que va des del profund patiment fins a l'acceptació, està impregnat de dolor: la peça teatralLa exposición,la novel.laA ceguesi lanouvelleVostè ja ho entendrà(Edicions de 1984 / Anagrama). Aquesta última, un monòleg de 60 pàgines, és segons la seva confessió una "reconciliació amb la mort perquè en el fons ella és allà i un pot tornar a casa i dormir".

EVOCACIÓ TERRENAL

L'escriptor de Trieste converteix la seva dona en una Eurídice posada al dia, que ingressada en una casa de repòs evoca davant d'un mut President els de-

Notícies relacionades

Compte enrere per al desallotjament de la residència Tàber: les famílies denuncien falta d’informació i ajuda amb els trasllats

El nou paradís arcade

talls bons i dolents de la vida (terrenal) amb el seu estimat. "Tota existència compartida té les seves grandeses i les seves petites mesquineses i he volgut que apareguessin així", diu, alhora que matisa que el que s'ha escrit en aquest llibre ha estat filtrat per la ficció. "Espero ser una mica millor que l'Orfeu del meu llibre", fa broma. També es defensa d'una possible acusació d'impudícia, ja que la seva heroïna revela la seva intimitat d'una forma bastant directa: "Crec que vaig ser més dur aLa exposición.Traslladar la meva vida al paper ha sigut una catarsi. En tot cas, no he sigut impúdic amb ella perquè la meva Eurídice és una suma de dones". I també és atípica, l'erudit Magris no recorda cap altra obra on se li hagi donat la paraula a l'estimada d'Orfeu. "Té moltes certeses sobre les coses essencials: la por, les relacions entre homes i dones... I és ella qui decideix no tornar a traspassar el llindar de la mort. Sap --i amb això només estic expressant un sentiment-- que a l'altra banda tampoc hi ha veritats".

Encara que Magris no va escriureVostè ja ho entendràper ser portat a escena, ja s'han fet tres muntatges a partir del text. L'italià de Daniela Giovanetti va emocionar l'autor, l'austríac va tenir la seva estrena ahir i el francès de Fanny Cottençon --la Fanny Pelopaja de Vicente Aranda-- li va aportar distància i ironia. La bona notícia és que Magris, malgrat la serietat centreeuropea que el caracteritza, torna a tenir sentit de l'humor.