ARTICLE DE JOSEP CARRERAS: Ciao, Luciano

Se n'ha anat una icona de l'òpera i de la música, una d'aquelles

estrelles que apareixen només de tant en tant i un ésser humà extraordinari. Era un gran cantant, però a més d'això va ser per a mi un amic que em va brindar una magnífica relació i em va permetre disfrutar d'una personalitat generosa i extravertida que transmetia una resolta filosofia de vida. Per això és difícil trobar les paraules per expressar el que sento amb la

trista pèrdua de Luciano Pavarotti.

La dimensió artística deLucianoha estat la d'un superstar, tan sols comparable en l'òpera a la deCarusooCallas.Va contribuir decisivament perquè l'art líric transcendís més enllà del mateix espectacle. Als EUA va començar a demostrar que el seu talent es podia acomodar al Metropolitan però també al Madison Square Garden. Va ser un pioner de la popularització d'aquest art i una estrella capaç de transcendir més enllà de l'òpera. Ho va demostrar amb l'obertura cap a altres camps, que li va permetre col.laborar amb figures pop com araSting, BonooBrian Adams.Era un intèrpret de veu solar, extensa, situada entre el líric lleuger i el tenor spinto. D'aquí sorgia una sonoritat culminada amb lluminosos aguts que li permetia abordar tota mena de repertoris i gestionar la seva tessitura vocal amb la naturalitat que donava un cant sense artificis.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

De la meva experiència al seu costat, amb el projecte dels Tres Tenors, tinc records inesborrables i un munt d'anècdotes. Era un home divertit i positiu. Cada nou concert era una experiència lúdica, a l'escenari i fora de l'escenari. En aquests moments m'arriba la imatge de la primera gala a Caracalla, eixugant-se la suor amb el mocador, però sempre atent als companys i a les exi- gències del públic. Però no estimava només la música. Era un home obert a la vida i un gran conversador. Li agradaven totes les arts i era un aficionat a la bona taula i al futbol. Fan del Juventus, tenia sempre un debat a punt: ambPlácido Domingo,sobre el Madrid; amb mi, sobre el Barça. Però no ens barallà- vem mai. Sempre prevalia aquest bon esperit que ens ajudava a eludir la pressió d'aquests concerts. Artista gegant, amic dels amics i sempre obert a propostes solidàries.

Ciao,Luciano.Serà impossible oblidar el teu llegat.