L'artista incommensurable

S'ha apagat la veu d'or. Tutto, com una part de la gent del carrer li va dir després de l'arrasador èxit de vendes del seu discTutto Pavarotti,va escriure part de la història de l'òpera del segle XX.

Luciano Pavarotti va néixer a Mòdena el 1935 en una família treballadora. El seu pare, forner i apassionat melòman, li va inculcar l'amor per la música i el va animar a entrar al cor del teatre de la seva ciutat, on va fer els seus primers passos en el cant mentre destacava en l'equip de futbol de la ciutat. Mestre de professió, el jove i prometedor cantant no va poder resistir la crida de l'art; no resultava estrany, ja queBigLuciano, un altre dels seus sobrenoms, ja posseïa una veu meravellosa, d'aguts resplendents, colors celestials, d'inimitable poder comunicador i flexibilitat infinita: així cantava aquest gran artista, el tenor d'or.

Amb aquest imparable pou de talent calia esperar que arribessin alguns dels seus primers èxits gairebé immediatament, com el sonat debut del 1961 al Teatro Reggio de Emilia amb el Rodolfo deLa bohème,de Puccini, un dels seus papers fetitxe que el 1963 va interpretar al Covent Garden de Londres i el 1968 al Metropolitan de Nova York.

Personalitat arrasadora

No van ser només aquests prodigiosos mitjans els que el van fer immortal: la personalitat arrasadora tenyida d'alegria i tendresa van convertir aquest Ferrari de l'òpera en un personatge entranyable que va regnar al país de la popularitat; va ser un dels pocs cantants que han traspassat la contundent frontera que separa la lírica de la resta dels mortals.

A mitjans dels 70, Pavarotti es va convertir en personatge públic: el seu hàbil conseller de relacions públiques, Herbert Breslin, li va dissenyar una campanya a mida amb què el simpàtic i desbordant artista, còmode en la tasca de cuidar el màrqueting, va envair les cases de tot el món; elstalk showstelevisius de més audiència i les revistes del cor de més tiratge van fer d'aquest home de veu daurada una estrella en tota regla.

Però, primer de tot, Pavarotti va ser un artista incommensurable, capaç d'enamorar el més escèptic pel carisma accessible i per l'energia que aconseguia tant als coliseus operístics com en aquella altra faceta que tant va explotar, la de recitalista; el tenor italià va ser únic a crear atmosferes de vertigen als molts concerts amb què va arribar a cobrar xifres astronòmiques.

El mocador omnipresent

Acompanyat del seu mocador omnipresent, de la seva corpulència, de la seva felicitat contagiosa i del seu art interminable, l'artista va passejar el seu talent per mig món, a vegades acompanyat d'altres déus de la lírica, com quan es va embarcar en els sonats concerts dels Tres Tenors amb Plácido Domingo i Josep Carreras, o quan, bastant abans, es va unir amb la gran Joan Sutherland, que el 1965 l'agafaria per la seva banda per a una gira australiana i li ensenyaria alguns dels secrets més poderosos de la tècnica canora. Tampoc el món del pop es va poder resistir a unir les seves químiques amb les de l'emblemàtic tenor: artistes com George Michael, Bono, Sting, Elton John i Liza Minnelli no es van voler perdre l'ocasió de participar en els saraus musicals que va organitzar amb el lema de Pavarotti & Friends, segurs hits discogràfics.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Fins a la dutxa

Pavarotti va ser el tenor més popular des del gran Caruso i el responsable que el món sencer entonés l'ària de la pucciniana Turandot, Nessun dorma, fins a la dutxa; va cantar com ningú el citat Rodolfo de La bohème, no tenia rival a l'interpretar el repertori belcantista per al qual la seva veu semblava haver nascut --encara que sovint s'aventurés per altres terrenys--, ni en la cançó napolitana, ni en l'art d'arribar al públic per la via més difícil: el cor. També va ser gran amb Verdi, i amb Massenet, Bellini i Donizetti... Diguin el que diguin. Amb Pavarotti desapareix una forma d'entendre l'art líric.