Sergi López: "Ser actor significa anar a cegues"

--¿Hem de considerar-lo l'àlter ego de Manuel Poirier davant de la càmera?

--Sí, crec que aquest és el paper que compleixo. Cada vegada més perquè, a mesura que hem anat fent més i més pel.lícules junts, els 10 anys que ens separen han deixat de tenir importància. Manuel no ho pot evitar, sempre escriu sobre els seus fantasmes i les seves obsessions, és un autor. Està fabricant una pel.lícula de 30 hores sobre la seva pròpia vida. Ell utilitza els personatges que jo interpreto per espantar els seus propis dimonis, i jo estic encantat que m'utilitzi.

--Els dimonis del que interpreta en aquesta última pel.lícula prenen la forma d'una casa de pagès.

--Aquesta casa simbolitza qui és el meu personatge. Una casa és una estructura física feta per allotjar coses i persones, i aquella casa a pagès està buida, igual que el meu personatge. Té un cos, però busca a l'interior i no és capaç de trobar-hi res. En realitat, una cosa semblant els passa a tots els personatges d'aquest film i de tots els que he rodat amb Poirier. Són gent amenaçada per una constant sensació d'infelicitat, éssers humans que no saben a quin lloc pertanyen, sense casa.

--¿I això a què es deu?

--Que això és precisament el que Manuel sent. A mi em resulta molt difícil d'entendre, perquè jo sóc de Vilanova i la Geltrú i sempre hi viuré. Part del desafiament d'interpretar Malo té a veure amb això. En qualsevol cas, no acostumo a carregar d'informació els personatges que interpreto, no els intel.lectualitzo i, per tant, no sóc bo trobant significats en les seves vides.

--¿Com se'ls apropia?

--Suposo que em guio més per instint, o intuïció, digue-ho com vulguis. Ser actor significa no tenir garanties sobre si estàs fent bé o malament la feina, com a mínim mentre l'estàs realitzant. Pot ser que intèrprets com Laurence Olivier o Charles Laughton sí que tinguessin l'absoluta certesa que estaven oferint interpretacions de primer nivell, però no és el més habitual. Guillermo del Toro considera que els actors americans són el màxim perquè són capaços de repetir 30 cops la mateixa presa exactament igual. Els dónes quatre instruccions i ho claven. Jo seria incapaç, no sóc tan tècnic. Per a mi, ser actor significa anar a cegues.

--¿Encara? ¿Després de tants anys?

--És cert que els anys et permeten sentir-te més segur de les teves pròpies capacitats. Durant molt de temps, jo anava a treballar completament terroritzat, perquè temia que descobrissin que era un farsant. Pensava, "un dia d'aquests m'atraparan, segur". Ara m'adono que el secret per superar aquella por que sentia és assumir que sí, que ets un impostor, i que d'això es tracta. Una vegada has pogut fer aquest pas, on abans hi havia por s'obre un espai dins del qual et sents molt a gust i on, de tant en tant, poden arribar a passar coses màgiques. Especialment al costat de directors com Poirier.

--De Poirier i d'altres directors francesos. Vostè mateix ha confessat que se sent més a gust treballant a França que a Espanya.

--El problema és que el meu accent català resulta encantador parlant francès, però, en castellà, aquest mateix accent és terrible. Vull creure que tot el treball de preparació que vaig portar a terme amb El laberinto del fauno m'ajudarà a comprendre que sóc capaç d'actuar en castellà. De fet, ja em sento més preparat a nivell psicològic.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

--Parlant d'El laberinto del fauno,

--De moment no gaire. He rebut algun guió des dels Estats Units i Anglaterra, majoritàriament projectes més aviat extravagants que no em vaig plantejar acceptar ni per un moment. I tampoc em preocupa. Per descomptat, de la mateixa manera que m'agradaria treballar a l'Àfrica també m'agradaria treballar a Hollywood. Per cert, allà als actors se'ls paga molt bé, ¿oi?