Mor el pintor Modest Cuixart, cofundador del grup Dau al Set

Modest Cuixart va morir ahir a la matinada, als 81 anys, a l'hospital on es recuperava d'una operació a què havia estat sotmès a causa d'una greu caiguda. Cuixart tenia el seu quarter general des dels anys 70 en una mansió dissenyada per Puig i Cadafalch, a Palafrugell, encara que l'any 2002 va obrir una fundació artística a la plaça Montcada de Barcelona. Independent ibon vivant, se sentia en desacord amb el moment artístic actual i havia deixat de pintar feia uns anys.

Nascut al carrer Avinyó de Barcelona, el 1925 va abandonar els estudis de medicina el 1946 per dedicar- se exclusivament a la pintura. El 1948 va conèixer amb el seu cosí Antoni Tàpies Joan Ponç i Joan Brossa, artistes amb els quals fundaria el grup Dau al Set i als quals es van unir Joan Josep Tharrats i Arnau Puig, el filòsof del grup. La revistaDau al Set, a penes un parell de quartilles impreses en una rudimentària Minerva que tenia Tharrats, va ser el seu òrgan d'expressió, i malgrat la seva humilitat i la seva tirada gairebé testimonial, avui és considerada el primer signe de modernitat que va germinar en lacultura de l'estraperloque imposaven els vencedors de la guerra civil.

ANARQUISTES

La revista (que va funcionar amb alts i baixos fins al 1956) combinava les reflexions artístiques amb les filosò- fiques i actuava com a portaveu dels seus membres. Un crític del règim veia en les teles dels joves artistes del grup que començaven a exposar "mentides fal.laces, esnobismes, en definitiva el comunisme de l'art". Molts anys més tard Cuixart li donava amb naturalitat la raó, encara que preferís definir-se com "l'oposició, l'esquerra; érem anarquistes". Al petit grup s'hi van anar unint en diferents moments Enric Tormo, Víctor Castells, René Metras (galerista dels inicis de Cuixart) o Rafael Santos Torroella.

Però les relacions entre els membres de Dau al Set, que solien sopar a casa de Tharrats, escoltar música de Wagner a casa de Tàpies, i es reunien en un banc de la plaça Molina, es van trencar. Una de les obsessions recurrents de Cuixart al llarg de la seva vida va ser acusar Antoni Tàpies d'haver renegat del grup, d'haver menyspreat Brossa i Ponç i fins i tot d'haver-li pispat l'anhelada beca de l'Institut Francès de Barcelona que els obria les portes de París. Tàpies no va contestar mai als greuges del seu cosí. Però abans de la ruptura tots dos van organitzar el 1955 el Grup Taüll, al qual es van sumar Jordi Mercader, Jaume Muxart, Marc Aleu, Josep Guinovart i Joan Josep Tharrats. Del grup només en queda una foto feta davant el pantocràtor romànic del MNAC.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Allunyat d'empreses col.lectives, Cuixart es va dedicar a viatjar i a exposar a mig món, amb canvis successius d'estil que s'anaven acomodant als temps. Fins i tot es va permetre declinar l'interès per la seva obra de Franco, que, segons va explicar, l'havia qualificat com "el Goya contemporani". De les primigènies influències de Miró i del moviment surrealista, amb un estil ric en simbolisme, Cuixart va passar a cultivar un informalisme matèric i posteriorment les construccionshetroplàstiques, a les quals inseria tubs de variades textures i relleus. Una de les seves facetes més dures es basava en la sexualitat, amb aspectes rudes i fins i tot agressius, un període que precedeix la seva sèrie deLes nines lacerades, que, malgrat el seu barroquisme fetitxista, va tenir un gran èxit comercial entre un determinat sector del col.leccionisme. Com una es- pècie de tornada a la puresa dels orígens, Cuixart va realitzar al final del seu recorregut obres molt belles i sòbries dedicades a la naturalesa en tons foscos.

Establert a Palafrugell, bolcat en la gastronomia i altres petits plaers, Cuixart es va convertir amb la seva estampa de dandi i la seva gran amabilitat en una presència notòria a les festes de l'Empordà. El funeral se celebrarà avui a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell.