Un llibre narra la vida d'alcohol, Gitanes i dones de Gainsbourg

Notícia bomba: Serge Gainsbourg, sàtir genial, tsar del pop veneri, col.leccionista de belleses de qui semblava ser el pare, era pudorós fins a l'extrem d'amagar el seu cos a les seves dones. "Mai va deixar que ningú el veiés nu. Jo mai el vaig veure nu. Ni la seva última dona Bambou tampoc. Sempre es tapava amb la bata que s'havia endut del rodatge deRomance de un ladrón de caballos.Era un home molt pudorós", explica Jane Birkin aSerge Gainsbourg. La biografía,un text de la periodista musical londinenca Sylvie Simmons que suposa el primer relat de la vida de l'autor deJe t'aime... moi non pluspublicat a Espanya.

Fill de jueus ucraïnesos emigrats a París, Serge Gainsbourg (1928-1991), Lucien Ginsburg a la partida de naixement, ocupa una insòlita posició sincrètica a la música francesa. Pertanyia a l'ancien régimede lachanson, el jazz i el cabaret, però va saber veure que l'efervescent revolució pop arribava per quedar-se i no era sinònim (o no sols era sinònim) d'adolescents amb el cap buit, com es pensaven els seus companys de lleva.

El millor del seu fugaç pas per l'École Supérieure des Beaux-Arts va ser que li va permetre fer l'amor amb Elisabeth Levitski a l'apartament de Dalí a París. Levitski, a més de ser model per als estudiants, era secretària del poeta surrealista Georges Hugnet, qui tenia una clau del domicili parisenc de Dalí. Gainsbourg i Levitski la van agafar prestada i van viure una nit que marcaria el cantant. El saló pintat i decorat en negre li va inspirar anys més tard la decoració integralment negra del seu cèlebre pis al carrer de Verneuil, amagatall per a la construcció del qual també va seguir les ensenyances estètiques del clarivident dandi Jean Floressas des Esseintes, àlter ego de Huysmans a la novel.laA contrapelo.

Reconduït el seu impuls artístic cap a la música, Gainsbourg va ser beneït per Boris Vian i es va fer un nom com a compositor i intèrpret afilat i hereu de les avantguardes del principi del segle XX. El seu salt a la dimensió pop es va produir el 1965 quan France Gall va guanyar Eurovisió amb la cançó del fumador compulsiu de GitanesPoupée de cire, poupée de son. Poc després la innocent Gall es va convertir en la primera nímfula víctima de l'artista. La pobra noia va emmudir quan se li va fer notar que la lletra deLes sucettes(Les piruletes) amagava (tampoc gaire) dobles sentits eròtics.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Gainsbourg i Brigitte Bardot van gravar cançons immortals (Bonnie and Clyde) i van formar una de les dues parelles de l'Europa continental que van pertànyer a la reialesa pop dels anys 60, dominada per l'imperi anglosaxó. L'altra va ser la que van formar Gainsbourg i Jane Birkin, angleseta guanyada per a França pel seu amor. Junts van produir ambJe t'aime... moi non plusun escalfament global que supera l'actual i van entregar la perversa obra mestraHistoire de Melody Nelson.

La separació de Birkin al final dels 70 va destapar un Gainsbourg incontrolable. El mateix artista va batejar Gainsbarre el seumísterHyde, amb provocacions que un dia eren brillants i l'altre, lamentables. Coses de l'alcohol. Però fins a l'últim dia Gainsbourg va ser perillós. Estrany assoliment.