Roma descobreix la cova on la lloba va alletar Ròmul i Rem

Un equip d'arqueòlegs ha descobert a la capital italiana la cova santuari on suposadament una lloba va alletar Ròmul i Rem, els llegendaris fundadors de Roma, encara que probablement els historiadors posaran alguna objecció sobre la veracitat d'una troballa que convertiria la llegenda en realitat.

Francesco Rutelli, ministre de Cultura i vicepresident del govern, va anunciar ahir que "havia estat buscada durant segles i ara finalment està en la mirada de tots". Un Rutelli especialment eufòric va afegir: "És increïble pensar que finalment hagi estat trobat un lloc mitològic que avui s'ha convertit finalment en real".

El lloc ha estat descobert a la punta del Palatí, un dels famosos set turons de Roma, més pròxim al Tíber. És el lloc on ja se sabia que es van establir els primers romans, que llavors no es deien d'aquesta manera, sinó llatins. La cova, de la qual es coneixia l'existència però que no havia estat mai descoberta, s'anomenava lupercale. El nom deriva de la lloba Luperca, que en la cultura llatina antiga tant podia denominar el conegut animal salvatge com una prostituta, de la qual procedeix la paraula lupanar.

LLEGENDA

La llegenda explica que Amuli, un dels reis llatins que dominaven l'actual regió de Laci (Roma), va expulsar del tron Numitor, el seu germà, i va obligar la filla d'aquest, Rea Sílvia, a servir com a sacerdotessa. Així, hauria hagut de continuar verge i no hauria tingut fills. Però Mart, déu de la guerra a qui els llatins tenien una gran devoció, va aconseguir desvirgar Rea, que es va quedar prenyada i va parir dos bessons, que temps després serien anomenats Ròmul i Rem. Amuli es va enfadar molt i va prohibir a Rea que se'ls quedés. Amb la complicitat d'una serventa, va fer que els col.loquessin en una cistella al llit del riu Tíber perquè l'aigua se'ls emportés cap al mar.

La llegenda segueix explicant que la cistella es va encallar a 20 quilòmetres de la desembocadura i els bessons van ser adoptats per una lloba salvatge. Un pastor els va descobrir, se'ls va emportar a la seva cabanya i els va criar amb els noms de Ròmul i Rem. Al fer-se grans, van fundar Roma el 753 abans de Crist.

El ministre Rutelli va dir ahir que "Itàlia i Roma no deixaran de sorprendre el món pels seus descobriments arqueològics i artístics". La cova està situada a 16 metres de profunditat, té forma de nimfeu i fa set metres i mig de diàmetre i nou d'altura. Es troba entre el Circ Màxim i els fonaments del palau de l'emperador August, en què les ruïnes són admirades diàriament per milers de turistes.

LLOC DE CULTE

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

Quan aquell emperador va manar construir la seva residència, va ordenar també, segons les fonts històriques, que la cova fos transformada com un lloc de culte vinculat al naixement de Roma. Aquesta circumstància va ser coneguda públicament fins al segle V, perquè existeixen testimonis sobre el fet que els Papes d'aquella època van prohibir als romans que anessin al lloc, on les dones acudien per ser objecte d'un ritual de fuetades, que es creia que provocaven la fertilitat. Successivament, el lloc va ser oblidat. Fins a l'estiu passat, quan gràcies a una sonda de raigs làser equipada amb una microcàmera incorporada es van prendre algunes fotos.

El centre de la cova està presidit per una gran àguila blanca, que provisionalment ha estat considerada com el símbol d'August, i a les parets s'hi poden veure nombrosos mosaics de marbre policrom. Tenint en compte que en temps recents es va produir un esvoranc a la part superior de la cavitat, al terra hi ha molta runa. Com passa sempre amb troballes d'aquest calibre, els arqueòlegs hauran d'estudiar ara una manera per entrar a la cova santuari, que serà oberta al públic l'any que ve.