Editors, la banda angoixada de l'any

Fins ara, Editors era sinònim de pal.lidesa, angoixa i fred hivernal. Avui, en la seva nit after-punk hi penetren alguns raigs de llum; feixos subterranis però èpics que entaulen amistat amb aquells ritmes de cambra frigorífica. Cosa que no impedeix que bona part del concert dels britànics a l'Espai Movistar, dimarts, sonés com un viatge fins als primers 80, quan Berlín, els ulls vidriosos i les cares desnodrides eren valors estables en el rock.

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

Obrint amb la urgència deLightsiBones,Editors van reproduir aquella intensitat histèrica i severa amb què s'han obert pas en l'última onada demés que revival.Després hi va haver més matisos: el piano va entrar en joc aThe weight of the world,iEscape the nestva alternar una trama gèlida i estrofes amb signes d'emoció. Disco-punk funcional, com aBloodiAll sparks,i al capdavant, un Tom Smith que entén dos registres vocals: el de refugiat del gulag a l'estil Ian Curtis, i el d'heroi romàntic torturat de l'escola Morrissey.

El repertori va equilibrar els temaris dels dos discos amb un parell de desviaments: la novaBanging heads,inclosa al senzill deThe racing rats,que va subratllar la tendència al melodrama, i el rescat d'una vella raresa èpica,You are fading.Aquesta va sonar en una recta final alimentada ambSpiders(amb inesperada cita a unes estrofes deRed rain,de Peter Gabriel) i la gairebé clàssicaMunich.Vist el panorama, es pressent l'interrogant: després delrevivalafter- punk, ¿tornarà el rock sinistre?