ELOY: El que digui Jesús Ordovás

Melendi i La Oreja de Van Gogh, per dir dos noms que han venut una quantitat de discos sideral i que a més estan de palpitant actualitat pels disgustos que donen als seus fans, mai van sonar al Diario Pop. Això indica una mica de quin peu calçava el desaparegut programa de Radio 3, sense cap mena de dubte l'espai que més i millor ha difós la música moderna a Espanya en les últimes tres dècades. L'escriba oral d'aquest diari va ser Jesús Ordovás, que dimarts passat va rebre un homenatge a la madrilenya sala El Sol.

Hi eren molts dels que avui en dia són pesos pesants als quals ell havia ajudat a obrir-se camí quan amb prou feines sabien calçar-se un guant i pujar al ring de la movida, que en aquella època va començar tot. Hi havia, per exemple, Germán Coppini (Siniestro Total, Golpes Bajos), Jaime Urrutia (Gabinete Caligari), Jorge Martínez (Ilegales), Josele Santiago, Servando Carballar (Aviador Dro), Floren i J (Los Planetas), i molts més que tenen entrada a l'enciclopèdia sentimental del rock espanyol de tants oients. D'aquells anys en què, després de dir bona nit al Butano i les seves polèmiques esportives, inventaven el zàping buscant Radio 3 al dial (i, de passada, fugint dels rampells de l'irritat Pumares, tot sigui dit).

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

Diuen els testimonis que Ordovás, home de Ferrol empadronat a Madrid que aquella nit complia 60 anys (ben portats), estava nerviós i emocionat. Envoltat d'exxavals a qui al seu dia va saber detectar amb la seva oïda clínica i posar-los l'altaveu al davant perquè triomfessin. És curiós, però costa trobar algú que parli malament d'Ordovás. Potser és perquè l'entusiasme, la generositat i la falta de cinisme en els seus judicis van governar la seva nau durant tot aquest temps. "Mai m'he carregat a ningú", confessava fa uns anys en una entrevista. I això és molt dir per a una persona que veia com li arribaven cada dia una vintena llarga de maquetes, tant de meritoris negats com de futurs genis encara embotellats. És difícil obrir un pot de mel i no acabar empastifant-se les mans, però ell ho va aconseguir.

Si Melendi o La Oreja de Van Gogh li haguessin enviat una maqueta, ell no els hauria posat a parir. Sant baró.