BCN reviu l'assassinat de la indigent cremada en un caixer

"Charo no era una captaire. Era una senyora. Amb els seus parracs, bruta i sense dents, aquella dona seguia sent una dama". Feia només uns dies que Rosario Endrinal Petit, de 50 anys, havia mort en un caixer automàtic d'una entitat d'estalvis al barri de Sant Gervasi per l'acció violenta de tres nois, quan Luis Riera, el seu últim company sentimental, reivindicava amb aquestes paraules la dignitat de la dona. Un desengany amo-

rós del qual mai es va recuperar va arrossegar a poc a poc Rosario al carrer. Els seus amics l'anomenaven simplement Charo.

A l'Audiència de Barcelona es reviurà demà aquella nit del 17 de desembre del 2005, quan Charo, que des de feia temps vivia en la indigència, va morir a causa de les flames provocades per tres nois. Dos d'ells, Oriol Plana Simó i Ricard Pinilla Barnes, s'asseuran a la banqueta i s'enfrontaran a una pena de 28 anys de presó per assassinat i danys. El tercer, Juan José M., que era menor d'edat, va acceptar l'abril del 2006 la màxima pena: vuit anys d'internament i cinc de llibertat vigilada. La seva conformitat portava implícit el reconeixement de la intenció de matar la víctima.

En una petita carpeta blava de gomes de col.legi, Luis hi guardava algunes fotografies antigues de Rosario, de quan estaven junts. "Li encantava pintar-se, arreglar-se i que li fessin fotos", va comentar. En una de les seves imatges preferides, la dona, a qui va conèixer a través del seu primer nòvio i amb qui va conviure cinc anys, apareixia vestida d'època. "En un vell bagul de la casa dels meus pares vaig trobar un vestit de seda de la meva besàvia. L'hi vaig regalar. Semblava cosit per a ella", va explicar.

Aquestes fotos quedaran allà, al cor de Luis, que va recordar com Charo va començar a beure, a vagabundejar i va estar ingressada un temps al psiquiàtric de Sant Boi. Ell les hi portava els caps de setmana. "Li agradava anar als restaurants de platja a menjar cloïsses", va explicar. Ella només el tenia a ell.

IMATGES TRÀGIQUES

Però aquestes fotos d'una època feliç no sortiran a la llum en el judici que començarà a celebrar-se demà a Barcelona i que està previst que duri tota la setmana. En canvi, el que sí que s'exhibirà és el vídeo gravat per la càmera de seguretat del caixer on es veu que el 17 de desembre del 2005 a les 4.57 hores els processats s'hi van introduir amb un bidó de 25 litres de dissolvent inflamable i van abocar la major part del contingut sobre Rosario Endrinal.

La dona, segons es reflecteix a les gravacions, havia entrat a l'entitat bancària cap a les 22.10 hores per passar allà la nit. Potser derrotada per l'alcohol, va obrir la porta al més jove dels tres acusats d'agredir-la i cremar-la. Va confiar en aquest noi, de 16 anys, i li va obrir la porta.

Notícies relacionades

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Barcelona inicia un pla per agilitzar la burocràcia municipal

El fiscal sosté que els processats, aprofitant que estava asseguda, van abocar el líquid inflamable sobre la víctima. I van calar foc al dissolvent "amb la intenció de provocar-li la mort". Va ser amb un cigarro. La flamarada va envoltar la dona, que no es va poder aixecar i així es va estar diversos minuts fins que van arribar els bombers i la policia.

El personal d'emergències la va traslladar a l'hospital de la Vall d'Hebron amb greus cremades a tot el cos. Va morir a les 9.00 hores. Després de ser detinguts, els tres nois van admetre que se'ls en "va anar la mà" i que la seva intenció no era arribar tan lluny "ni fer mal".