Polonesos de BCN

Danuta Kokoszka i Teresa Lindner van amagar els seus vestits de festa entre els arbustos de la residència Vallcarca, van sortir d'amagat per la finestra i es van fugar per assistir a la revetlla que un amic organitzava a casa seva. Anys abans, havien estat arrencades de les seves famílies pels nazis i adoptades per alemanys. Havien dormit en barraques del vençut exèrcit feixista i havien travessat tot Europa en camions militars. Com elles dues, 125 nens polonesos van trobar refugi finalment a Barcelona el 1946. Més de mig segle després, alguns d'aquells nens, ara ja persones grans, s'han retrobat a la ciutat que els va acollir durant 10 anys.

Ahir al matí, el vestíbul de l'hotel Sansi Pedralbes estava ocupat per una vintena d'avis polonesos provinents dels Estats Units. Tots se somreien i s'abraçaven. Els que van tornar a la seva Polònia natal arribaran avui."Aquesta és la paradoxa de la història, els que van trobar les seves famílies van viure en una Polònia comunista destruïda per les guerres, mentre que la resta d'infants van tenir una vida nova als Estats Units",lamenta el cònsol polonès Marek Pernal, que va conèixer la història dels 125 nens quan la va llegir en un dominical.

"Vam ser seleccionats pels nazis perquè teníem els ulls blaus i els cabells rossos, i ens van germanitzar a través del programa Lebensborg, que volia enfortir la raça ària",explica Aleksandra Gruzinka, una de les nenes poloneses que va arribar a Barcelona aquell estiu del 1946, de les més grans i també de les que se'n van anar abans. Un cop acabada la segona guerra mundial, el govern polonès a l'exili, amb seu a Londres, els va procurar, gràcies a la col.laboració de la Creu Roja i del govern franquista, dues mansions al barri de Sarrià, on van residir fins a l'any 1956. Wanda Tozer va ser la principal intermediària entre els nens i l'administració, la que els va facilitar uns estudis, la roba i el menjar.

Notícies relacionades

La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"

Macrotardejos de taula

Avui, tots aquells nens seran homenatjats per l'Ajuntament de Barcelona i pel consolat polonès. Marek Pernal va decidir fa uns mesos fer una recerca en diversos arxius històrics i hi va descobrir moltes fotografies i documents que evidenciaven l'estada dels 125 nens a Barcelona. Va ser llavors quan es va plantejar publicar un llibre, en el qual han col.laborat el consistori i l'autor del reportatge que va destapar la història, José Luis Barbería, així com també diversos historiadors del Memorial democràtic.

"No n'hi ha cap que recordi els moments tristos, per a ells tot és ideal, només hi ha records feliços", explica Pernal. La realitat és que als arxius es narra com la guerra va deixar en aquells nens seqüeles en forma de traumes o atacs d'estrès. Teresa i Danuta, no obstant, recorden amb melangia, apoltronades a les butaques de l'hotel, com es menjaven les beines dels pèsols que trobaven a les escombraries."¡Estàvem afamades!", exclama Lindner.