El museu de la necròpolis romana s'instal·la a la plaça Vila de Madrid

Els ciutadans més pobres de la petita colònia romana de Bàrcino eren inhumats a la vora de la via Sepulcral en una zona molsosa on creixien avellaners i salzes. Celebraven banquets al costat de les tombes en honor del seu parent i eren tan humils que en el seu últim viatge només portaven la moneda per pagar a Caront, el barquer que els portava a l'altre món. Aquestes escenes tenien lloc a l'actual plaça de la Vila de Madrid, on es treballa en la instal.lació d'un centre d'interpretació al costat dels sepulcres que queden.

La instal.lació del petit museu ja ha començat en una zona subter- rània sota la plaça i està previst que es completi a la tardor. Un problema de filtració d'aigües que no es resolia ha endarrerit uns quants anys el projecte, que mentrestant s'ha anat completant amb una investigació arqueològica del Museu d'Història de Barcelona (Muhba).

DISCURS SOBRE MORTS I VIUS

Joan Roca, el seu director, assenyala que al nou centre "es presentarà un discurs sobre el món funerari a la ciutat antiga amb incorporacions tant del centre com de la perifèria de Bàrcino fins a la Tarraconense". "Explicarem el món dels morts com a mirall dels vius", afegeix.

I abans que s'inauguri el centre, la colònia de gats que s'hi refugia des de fa molt de temps se n'haurà d'anar. Els tècnics que restauren els sepulcres i mantenen la zona fa anys que insisteixen sense èxit que no són convenients per a la conservació de la necròpolis, que deterioren. I a més a més els gats són incompatibles, a causa de les interferències que provoquen els seus moviments, amb el sistema de seguretat per sensors que s'instal.larà al nou centre.

L'actual plaça de la Vila de Madrid amb el fragment de necròpolis romana es va crear l'any 1954 quan d'una manera fortuïta s'hi van trobar les primeres tombes. Sota la direcció de Duran i Sanpere es va excavar la zona, se'n va preservar un fragment considerable i es va salvar la necròpolis de la destrucció total. L'any 2002, amb motiu de la remodelació de la plaça, es va tornar a excavar el subsòl i després es va elaborar una investigació pluridisciplinar que va incloure diversos estudis de paleoantropologia, epigrafia, arqueobotànica i anàlisis d'estudis orgànics.

LA LLEI ROMANA

Julia Beltrán de Heredia, conservadora del museu, explica que les obres tenen com a finalitat pavimentar el camí o via entre la qual transcorrien les millors tombes de la la necròpolis. La llei romana, afegeix, estipulava que els enterraments s'havien de portar a terme a fora del nucli urbà per raons de salubritat i sobretot a causa de les fumeres de les pires. La gent passejava aleshores pels afores, al jardí funerari, més o menys com a la Via Appia de Roma.

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

A més, s'estan restaurant lescupeso tombes i s'estan reintegrant les pèrdues produïdes per la climatologia. En el seu origen van estar decorades amb sanefes verdes i vermelles, però els pigments pràcticament s'han perdut. Les plaques que hi ha als millors sepulcres són reproduccions, ja que els originals es conserven al museu.

Quan s'obri el nou centre, s'haurà millorat la il.luminació i el públic podrà passar per un fragment de l'antiga via Sepulcral per entrar al nou centre d'interpretació, el funcionament del qual quedarà vinculat al del museu.