Un 'iftar' popular, culminació del Ramadà, ocupa la rambla del Raval per celebrar el final d'un mes sense menjar durant el dia

Per moltes etiquetes que els pengin –merescudes o no–, els veïns del Raval estan entestats a entendre’s. El centenar de persones que van participar dimarts al capvespre en l’iftar (fi de la jornada de dejuni) popular organitzat en plena rambla del Raval en donaven compte. «Em sembla molt bonic compartir aquest moment amb tanta gent i tan diferent», explica mig en castellà mig en anglès Bakary, jove gambià veí del barri. Per a alguns, les delícies marroquines que allà es van repartir servien per trencar el dejuni propi del Ramadà. Per a uns altres, la meitat, era un acolorit berenar sopar intercultural.

«L’iftar, esmorzar en àrab, és el moment en què els musulmans trenquen aquest dejuni. És molt important per als musulmans perquè és quan es reuneixen la família i els amics per compartir una cosa tan important com els aliments», explica Mercè Amor, portaveu de l’associació Ibn Batuta, organitzadora de la festa, i encarregada de presentar als no iniciats en què consisteix el Ramadà. «És molt més que un mes de dejuni. Es tracta d’un període de temps amb un marcat caràcter solidari en què es pensa molt en els que estan en Ramadà tot l’any perquè no tenen res per menjar», relata Amor.

Orígens dispars

Ravalencs de tota la vida i nous veïns no solament comparteixen dàtils, dolços de mel i una gustosa i contundent sopa. També comparteixen mirades i complicitats diverses, «cosa a vegades tan difícil d’aconseguir entre veïns d’orígens tan dispars», explica Josep Ricart, de la parròquia del Poble-sec, assegut al costat de Bakary. Més enllà assaboreix la seva sopa Jonhy, de Gana, que feia broma sobre el plat, típic del Marroc: «M’agrada més que la sopa del meu país».

«Experiències com aquesta serveixen per trencar el gel. Conèixer-se és bàsic per respectar-se, i respectar-se per conviure», prossegueix Ricart.

Josep Maria Rierola és un altre dels autòctons que conversen animadament en l’iftar. Membre actiu de la parròquia del Carme, també es mostra encantat amb la iniciativa. «A partir de les tancades del 2000 vam formar el grup interreligiós de la parròquia del Carme i una vegada a l’any fem una pregària conjunta», afirma. I, encara que al principi va costar una mica que els feligresos de tota la vida s’hi animessin, en nou anys no han fallat. I insisteix en el que apuntava Ricart: «Si ens coneixem desapareixen els tabús i això és bàsic per trencar barreres».

Notícies relacionades

Fèlix Riera: «Barcelona competirà o no en la mesura en què aprofundeixi en el model metropolità»

El barri litoral de Barcelona que tarda més d’una hora a arribar a la platja

Cristina Bonanny ho veu des de l’altre costat. Va arribar de l’Argentina fa sis anys i des d’aleshores ha viscut sempre a la zona. «Jo també vaig venir de fora i el barri em va acollir molt bé. Per això m’esforço a acollir els que arriben després de la mateixa manera. Em sento agermanada amb ells», explica.

Demà se celebrarà un altre iftar popular, en aquest cas amb menjar i cançons del Pakistan, al parc de la Ciutadella.