Josep Sala: «Parlàvem de castells i la gent ens mirava estranyada»

Amb 71 anys, Josep Sala fa 60 anys que aixeca castells. Aquest migdia serà una de les peces clau en la diada castellera de la Mercè, que celebra el 40è aniversari de la colla de ciutat, que ell va ajudar a crear.

–Hi ha trampa. El casteller més veterà de la ciutat no és de la ciutat.

--Sóc de Vilafranca del Penedès, però als anys 50 la meva família es va traslladar a Barcelona per feina. Abans de venir aquí ja feia d’enxaneta a Vilafranca, on el meu pare era cap de colla. A l’arribar a Barcelona, el meu pare, amb un altre grup de vilafranquins, van formar una colla que va durar uns tres anys. I l’any 69, els més joves d’aquesta primera colla encapçalats per Nicolau Barquet --¡també de Vilafranca!-- vam aixecar els primers castells de l’actual colla.

–¿Va ser fàcil muntar una colla castellera a la Barcelona franquista?

–¡En absolut! Vam haver de picar molta pedra. Parlàvem de castells i la gent ens mirava estranyada. Però en la nostra primera actuació, el juny del 1969 al Vendrell, ja vam anar captant gent, sobretot joves d’allà que estudiaven a Barcelona.

–¿Com va anar la seva primera celebració de la Mercè?

–Va ser el mateix 1969. ¡Era la nostra tercera actuació! Va ser una rua molt profitosa. Mentre avançàvem se’ns va anar unint molta gent. Vam ser molt atrevits, però érem joves i en teníem moltes ganes.

–¿Com es presenta la diada d’avui?

–L’afrontem amb ganes, il·lusió i grans aspiracions. Intentarem aconseguir les nostres tres grans fites.

Notícies relacionades

"Ens vam emportar els nens a dins"

Una moto o un vianant, principals hipòtesis del xoc de la Diagonal

–¿Pateixen la crisi dels 40?

–No. Comptem amb molta gent jove. Som entre 150 i 200 persones, i en grans cites com la d’avui arribem a les 250.