Contra 'llauners' i pixaners

Assegut davant d’un furgó policial encara buit, somriu amb resignació mentre un agent comprova la seva dubtosa documentació. Es mostra tranquil. L’escena sembla resultar-li familiar. «És un habitual», explica el Paco, responsable de la Unitat Nocturna de la Guàrdia Urbana que va patrullar per Ciutat Vella divendres a la nit. El noi, d’origen pakistanès, porta a sobre sis llaunes de cervesa encara fredes i 11 euros en monedes, possiblement procedents de la venda d’un altre pack. Només és un quart de dotze. Manté el somriure davant la inevitable pèrdua de la mercaderia, però li canvia el gest al constatar que també li és requisat l’auster capital. Com la majoria de llauners caçats in fraganti, acaba a Estrangeria. No disposa de documentació en regla.

L’objectiu de la nit per al Paco i els seus homes –tots de paisà– és vetllar pel compliment de l’ordenança cívica, una missió gairebé impossible tractant-se de vigília de festiu en plenes festes de la Mercè i trobant-se, com es troben, en el cor del Raval. Gairebé res.

«¿Què, has venut molt avui? Se’t veu content, segur que has venut molt», li pregunta en to jocós un agent a un venedor ambulant, uns metres més endavant. Per l’expressió de la seva cara, a l’imberbe llauner no sembla fer-li gaire gràcia la broma. La mercaderia confiscada consisteix en 12 cerveses, nou euros i una vella motxilla vermella. «Els sistemes de transport també es requisen. Són una eina més que utilitzen per a la venda ambulant», justifica el caporal.

A mitjanit, la furgoneta que menys d’una hora abans es mostrava gairebé deserta, apareix plena de bosses d’esport, d’escombraries o del súper plenes de cerveses, el producte estrella de la nit. Avançar en la ruta resulta costós, ja que no fan dos passos sense que es trobin amb un venedor. Rambla del Raval, Hospital, Robadors, Sant Pau... «La venda ambulant en dies com avui és altíssima», explica una altra membre de la unitat, l’única dona.

«Això és com un menú. Primer tens els entrants, després els primers, els segons, les postres, el cafè, la copa i el puro. No ens falta res». La metàfora és d’un altre dels policies locals que escorcolla la zona, en aquesta ocasió uniformat. Es refereix als diferents estadis d’incivisme que observa durant la seva jornada laboral: de nou del vespre a set del matí en èpoques especials com aquesta. És la una de la matinada, així que hem d’estar acabant-nos els primers.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

«¿75 euros per això?»

Al carrer de l’Aurora, a l’altura de la rambla del Raval, un agent sorprèn dos nois alemanys perfectament vestits per viure la seva primera Mercè orinant en una cantonada. Per la frescor del seu aspecte sembla que no fa gaire que han sortit de casa. Se’ls ha aigualit ràpid la festa. «¿75 euros per això? ¡Són molts diners! No ho entenc», afirma un dels erasmus en un castellà més que correcte per afirmar que encara no ha començat les classes. «Segur que no et poses a fer això a la porta de Brandenburg», sermoneja el Paco. Tot i els laments, escarafalls i fins i tot algun petit ploriqueig, el noi, lluny d’acabar a Estrangeria, treu la Visa de la cartera, paga i dóna l’assumpte per tancat. Al seu costat, un jove autòcton hi oposa més resistència: «Reconec que no està bé, però em sembla molt fort que el barri estigui ple de lladres i camells i m’ho feu pagar a mi per pixar», es desfoga.