Maria Teresa Samaranch: «Hereu ens ha sorprès a tots»

És llicenciada en Empresarials i mare de tres filles, i està versada en els secrets més íntims de l’olimpisme per una qüestió genètica. Maria Teresa Samaranch Salisachs (Barcelona, 1956) segueix, des del càrrec que ocupa a la federació d’esports de gel, creada ara fa quatre anys després de la seva escissió dels esports de neu, la saga familiar iniciada pel seu pare, Juan Antonio, l’home que va impulsar Barcelona-92, actual president honorífic del COI.

–Barcelona es torna a postular com a ciutat olímpica.

–La veritat és que estic en estat de xoc. Sorpresa. Fins dimarts a la nit no ho vaig saber segur. Suposo que la gràcia era que no se sabés abans que l’alcalde Hereu donés la notícia.

–¿I què li sembla la idea?

–A mi em sembla una iniciativa sorprenent, és clar. Però nosaltres, com a federació d’esports d’hivern, ho rebem com un fet molt positiu per a l’olimpisme espanyol i també per als esports de gel que, com tots sabem, no són gaire coneguts. Aquesta iniciativa hi ajudarà molt.

–Però ¿uns Jocs d’Hivern a Barcelona? Més d’un pot pensar que es tracta d’una broma.

–Bé, xoca relativament. I encara que Hereu ens ha agafat a tots per sorpresa, no és la primera vegada que es parla d’aquest tema. Jo fa molt temps que sento aquest rumor. A partir dels Jocs de Lillehammer, a Noruega, ja es va veure que la ciutat que acollís uns Jocs havia de tenir una certa entitat. És el que vam estar veient a Torí i que veurem a Vancouver. Són ciutats amb les pistes de neu a una certa distància. A Torí, a uns 160 quilòmetres; a Vancouver seran 150 quilòmetres. A Barcelona en serien potser una mica menys, uns 120 quilòmetres, i les ciutats candidates dels Jocs del 2018, com Munic, tampoc tenen les muntanyes al costat. Ens trobem davant un nou model. El COI ha obert noves vies. Això es resol amb dues viles olímpiques: una a la ciutat, per als esports de gel, la inauguració i la clausura, i una altra a la muntanya per a tot el que és neu. Per mi és totalment viable.

–¿Quina considera que pot ser la millor carta de Barcelona?

–Podria ser la mateixa que en el cas de Munic, que ha celebrat uns Jocs Olímpics d’Estiu. I la seva feina, perquè Barcelona sap molt bé del que s’està parlant. Va celebrar uns Jocs Olímpics amb un gran èxit. Ja no parlem només de les institucions. Els barcelonins sabem molt bé el que és, el que suposa, com n’és d’important i com n’hem d’estar d’orgullosos per haver-los organitzat com ho vam fer, i per tenir ara una candidata i aspirant a uns Jocs Olímpics d’Hivern.

–¿Quin és el seu millor record d’aquell estiu del 92?

–En tinc molt bons records. Tots. Però potser el millor va ser desfilar en la cerimònia inaugural com a acompanyant de l’equip d’Austràlia. Desfilar en uns Jocs Olímpics és molt emocionant. I a la teva ciutat, i amb el teu pare com a president, encara més.

–¿No la preocupa el dèficit d’instal·lacions?

–Jo crec que el que ara s’ha de tenir clar és el que hem de fer per arribar a aquests Jocs i el que s’ha de fer per demostrar aquest interès davant el COI. De moment, és veritat que només comptem amb una pista de gel, la del Barça, que a més a més, quan es parla de les reformes de la zona, apareix i desapareix de forma intermitent. Però això donarà peu perquè Barcelona es plantegi el fet de tenir més d’una pista.

–Entre les instal·lacions que ha citat Hereu hi ha el Sant Jordi.

–Jo vaig tenir la sort de ser a l’organització del Mundial de natació que es va organitzar al Sant Jordi el 2003, i la piscina de mides olímpiques era impressionant. La majoria dels grans campionats busquen grans recintes per a l’organització. I el Sant Jordi està preparat perquè hi hagi una pista de gel. El més complicat serà el circuit de velocitat, que necessita unes dimensions importants.

–D’acord, les instal·lacions es poden construir. Però ¿què passa amb la falta d’esportistes?

–Quan aspires a uns Jocs, una de les coses primordials és tenir esportistes preparats per obtenir uns bons resultats. Tots recordem Barcelona. Hi va haver uns resultats magnífics perquè vuit anys abans ja vam tenir un pla especial i es va crear una generació específica. És qüestió de fer una aposta econòmica. Però encara hi ha temps de sobra per crear un grup d’esportistes.

–¿No hi pot jugar en contra el fet que Barcelona i Saragossa competeixin?

–Sé que Saragossa s’hi vol presentar. I si hi hagués més d’una ciutat, l’assemblea del COE hauria de decidir el 2013 quin és el projecte que està més ben encaminat i que té més possibilitats. L’important és que tots els projectes siguin seriosos i guanyadors.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

–Del que ningú dubta és que Bar-celona deu haver consultat el seu pare abans de fer aquest pas.

–Segur que no ha estat entre els impulsors. Però, que hi deu haver donat la seva benedicció, segur.