Balañá torna a treballar en el seu cine de l'auditori Manén

Tornen els obrers, torna la fe. Els veïns de Sant Gervasi mai s’havien alegrat tant de veure unes obres tot i les molèsties que poden causar. I és que el fet que el tràfec de camions i grues torni al solar de l’auditori Manén és, en primer lloc, un símptoma que aquest terreny que arrossega 55 anys de maledicció potser finalment tindrà un futur més enllà dels bassals, la pols i els gats, i, després, és un senyal que el promès multicine de Balañá pot no quedar tan lluny.

L’11 d’octubre passat, aquest diari es feia ressò de la renovació de la llicència d’obra i del compromís de l’empresa exhibidora que el complex obriria les portes abans de dos anys, cosa que ens situa, si no hi ha cap contratemps o l’enèsima frenada al projecte, a finals del 2011. Els treballs, malgrat el total mutisme dels treballadors de l’obra, se centren en els fonaments i en les parets de càrrega, amb la qual cosa es fa encara impossible imaginar-se com quedaran distribuïdes les 11 sales amb una capacitat per a 2.600 persones. Els veïns, mentrestant, prefereixen no fer-se il·lusions, ja que, asseguren, la feina s’ha iniciat i aturat en nombroses ocasions en els últims anys. «Potser és una manera d’anar renovant la llicència, treballen uns dies i després ho tornen a deixar», denuncia l’Albert, un jove arquitecte que viu a quatre passes de l’obra.

SENSE INFORMACIÓ OFICIAL Intentar que Balañá aclareixi els dubtes que planteja aquest faraònic complex és una missió impossible. «Quan tinguem alguna cosa per dir, la direm», responen sempre, sense ni tan sols confirmar que el que es construeix a la cruïlla de Balmes amb Castanyer és un multicine, un hipòdrom o una pista de salts per a Barcelona 2022.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

En les últimes dues dècades hi ha hagut un mínim de cinc intents de tirar el projecte endavant. La història, no obstant, és tan sàvia com desafortunada, i, fins avui, cap de les temptatives ha arribat a fructificar. Balañá va comprar el terreny el 1962 al compositor Joan Manén, que uns anys abans havia intentat introduir-se a la ciutat amb la construcció d’un gran auditori. La fallida dels seus negocis a Cuba després de la revolució castrista el va obligar a fer-se enrere i a desfer-se de la parcel·la. Pedro Balañá, després de l’adquisició, va prometre que el somni del músic veuria la llum l’any 1965. Es va arribar a construir una estructura metàl·lica de tres plantes, un esquelet de ferro que va acompanyar el barri durant 30 anys i que no va ser enderrocada fins al 2000.

Sarrià-Sant Gervasi, després del tancament dels cines Abc, Atenas, Ars, Bretón, Arkadín, Spring, Balmes o Arcadia, disposa només de dos complexos, el Cinesa Diagonal i el Sarrià Multicines, separats per pocs metres. Podria ser una bona ocasió per donar empenta al sector, ara immers en una agra polèmica lingüística a la qual en un parell d’anys podrien sumar-se, o no, 11 sales més.