De la «deportació» a la mostra de federalisme

La inauguració ahir de la nova seu de la CMT a Barcelona posa punt final a un conflicte polític i laboral que va començar oficialment el 30 de desembre del 2004, quan el Consell de Ministres va aprovar el trasllat de la seu de l'organisme de Madrid a Barcelona. Una de les propostes electorals de José Luis Rodríguez Zapatero (va guanyar les eleccions el 2004) era la descentralització d'alguns organismes, entre ells els reguladors. I la seva gran aposta va ser la CMT.

No obstant, l'Executiu es va trobar amb un rival molt dur: la mateixa CMT s'oposava al trasllat, i fins i tot el llavors president de l'ens regulador, Carlos Bustelo -nomenat per l'anterior Govern del PP l'any 2002-, el va qualificar de «deportació». Poc després, el regulador desafiava el Govern aprovant l'obertura d'una oficina a Barcelona, però mantenint la seu a Madrid.

El Govern va fer cas omís de les queixes de la CMT i de l'oposició, entenent que tenia poder de decisió en el que té a veure amb l'organització del regulador (no en les seves decisions), i Bustelo va acabar presentant la dimissió el 9 de març del 2005 «davant les dificultats oposades per portar a terme el complex i delicat procés de traslladar la seu de la comissió a Barcelona».

Notícies relacionades

La nova seu de la CMT trenca amb el patró constructiu del 22@

La nau Oliva Artés mostrarà el 2012 la Barcelona contemporània

PACTE AMB ELS TREBALLADORS / El 26 d'abril del mateix any el ministre Montilla designava Reinaldo Rodríguez com a nou president del regulador. Faltava el pacte amb els treballadors, que va arribar al juliol: incentius per als que es traslladessin a Barcelona i recol·locació en altres organismes públics per als que hi renunciessin. Malgrat que fins i tot la Comissió Europea va criticar la decisió, a finals del 2005 va començar el trasllat provisional a la torre Mapfre.

«L'Estat no es debilita quan decideix situar la seu d'un ens regulador fora de la capital; al contrari, s'enforteix, i contribueix a la construcció d'un projecte comú per a Espanya. Ningú, ni els més conservadors, s'atrevirien a dir que Alemanya és un Estat feble», va assegurar ahir l'actual ministre d'Indústria, Miguel Sebastián. L'ara president Montilla va afirmar que «l'Estat no es debilita sinó que s'enforteix quan un organisme estatal va a parar a una comunitat autònoma», i ho va posar com a exemple de l'Estat federal: «És un model que he defensat i defensaré, convençut que és el model que prefigurava la Constitució de 1978». «Estem aquí i ens quedarem aquí, que no hi hagi cap dubte sobre la qüestió», va assenyalar Rodríguez.