Un far a la plaça de Molina

Avegades les literatures depenen d'un sol escriptor. Però, perquè pervisquin, en temps en què els papers se'ns desfan a les mans, és imprescindible que als escriptors se'ls recordi en bronze. A Catalunya no hi ha gaires escriptors que hagin passat de la tinta a l'aliatge perdurable. O dit d'una altra manera: a Catalu­nya els únics que fins ara mereixen gaudir de les condecoracions de les cagades de coloms solen ser els militars eqüestres o els màrtirs de qualsevol causa.Joan Maragallté un passeig, però ara, davant d'on va ser casa seva ja disposa d'un bust alçat amb una efígie hieràtica sobre un pedestal piramidal perquè els nens i no tan nens juguin amb els seus monopatins i perquè el xivarri de la plaça de Molina contrasti amb el silenci intens dels seus versos.

Maragall, pare de 13 fills i avi de nombrosos néts, va viure a casa seva a Sant Gervasi quan per les finestretes del tren de Sarrià encara es veien les bastides de la ciutat que creixia i els camps que anaven desapareixent.

Curiós intel·lectual elMara-

gall que es passava hores al seu despatx, entrant a la dreta, també denominatel confessionariper les visites il·lustres que hi rebia. A la façana hi queda una placa on s'explica que en aquella casa hi va morir, el 20 de desembre de 1911, l'altíssim poeta.

Esperit elevat

3 PeròMaragall va ser més que un poeta, encara que fos altíssim. S'acostava caminant fins a la redacció delBrusii hi deixava anar els millors articles d'una Catalunya desguarnida. Eren articles escrits prefabrianament, peròMaragallconsiderava que no es podien expressar pensaments alts en una llengua pobra. Per això mateix es va dedicar a traduirNovalis,NietzscheoHeineentenent que la traducció no havia de ser l'aprenentatge d'una llengua sinó d'un esperit elevat de la interpretació.

Ahir, en dia de pont estiregassat, la vida continuava davant delMaragallSFlbdoblement inaugurat. La primera vegada el bust sobresortia del pedestal. La segona entronització ha estat la correcta. Potser no ha estat un error sinó un renaixement. Va morir als 51 anys en un món petit ple de nodrisses i de cambreres i d'una esposa anglesa,Clara Noble, que s'encarregava de la intendència dels seus fills.

Davant de la casa delsMaragall

hi ha La Bodega, regentada des de fa més de 30 anys pelLluís. Em diu: «A mi m'agrada que facin memòria deMaragall». ElLluís mira al cel. «Sobretot d'aquellMaragall», matisa assenyalant els núvols. ElLluísem despenja un bellíssim fragment d'un text maragallià:Elogi del viure, que penja en un lloc destacat davant de la barra i que parla de la importància de la feina ben feta. Juntament amb ell, una brigada de filipins, europeus orientals i gent del país han fet seva l'admonició deMaragall. No així els operaris del monument reinaugurat, que van prendre pedestal per escultura, alçada per pes, imatge per contingut.

Notícies relacionades

BCN "netejarà" els voltants de la Sagrada Família

L’extint Llobregat Centre es transformarà en un ‘eix verd’ i nova vivenda

Molt a prop d'allà la matalasseria Mercader ens invita a somiar en un home bo, aquell intel·lectual que va fer de la llei de l'amor un compendi de tolerància en temps sagnants.

Passa un colom i em condecora de blanc la solapa. Avui, amb la ciutat completa, em sento una mica més alt.