En temps de crisi també hi ha oportunitats

El comerç és sinònim de ciutat. Les nostres ciutats són mediterrànies i, per tant, tenen la característica de disposar de baixos als seus edificis, ocupats per locals comercials. La suma d'aquests establiments fa que tinguem uns barris comercials potents, cosa que fa que molts car­rers i places de les nostres ciutats siguin autèntics centres d'atracció

comercial.

Si ens ho mirem de prop, l'acció comercial de Catalunya, i de Barcelona, sempre ha estat dinàmica i ha atret nous operadors, que al seu torn han importat fórmules, productes i serveis que han enriquit l'estructura comercial. Som un país de botiguers: avui hi ha 100.000 comerços, una xifra, que per si sola ja parla de la magnitud i la importància del sector.

La història ho confirma. Als anys 60 es va produir una forta immigració procedent d'altres zones d'Espanya, com ara Andalusia, Múrcia i Galícia, que després de la incorporació laboral va enriquir el sector comercial obrint nous establiments en el sector de l'alimentació, i fins i tot, en el tèxtil. A més d'aquest fenomen migratori, també vam comptar amb grans firmes internacionals provinents de França, Itàlia i la Gran Bretanya que es feien un lloc a través de comerciants locals.

La suma d'aquests fenòmens va donar com a resultat una constant regeneració i un augment comercial que, durant els últims anys, ha estat liderat per les grans superfícies i les franquícies, aquestes últimes, ocupant locals als carrers importants.

A partir del 2000, amb una immigració procedent de Llatinoamèrica, de l'Àsia i del nord i el sud de l'Àfrica, i en una època de creixement econòmic, hem vist com molts dels locals han estat adquirits per persones procedents d'aquests països. En un principi, aquest fenomen va cridar l'atenció del comerç autòcton, ­preocupat perquè en molts casos la qualitat de l'oferta no reunia les mateixes condicions de les que subs­tituïa.

Notícies relacionades

Aval de la UAB a la seguretat del carril bici bidireccional

Més tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ al Raval

En aquests moments la situació ha canviat. Estem immersos en una crisi, amb una recessió del consum, i encara que a priori no ho sembli, també és un temps d'oportunitats. I dic això perquè els locals regentats per la nova immigració també pateixen la crisi; s'han vist obligats a canviar cap a un model comercial més ajustat a la nostra tipologia d'oferta comercial i veiem com en sectors com ara l'alimentació, el tèxtil i la restauració, pràcticament no hi ha diferències amb el comerç tradicional. De totes maneres, no s'ha d'oblidar que la crisi ha expulsat uns quants milers de comerciants, i en molts casos no es tractava de localitzacions preferents; però tenint un determinat valor comercial per a les zones on estaven establerts, han estat llogats per la nova generació, especialment els procedents de la immigració.

A les organitzacions empresarials, com ara la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), el que realment ens interessa és que aquest comerç s'incorpori al món associatiu per cooperar en la dinamització comercial urbana i, al mateix temps, presenti una oferta ajustada a cada tipus de client a qui es vol adreçar.