Regenerar Barcelona

Ahir en aquestes mateixes pàginesJordi Hereupublicava un article amb el títolArriscar per Barcelona.Hereuhi reivindica la feina feta i intenta justificar la seva manca de lideratge i que no hagi aixecat la veu en defensa de Barcelona afirmant que no ha buscat la confrontació amb les altres administracions, sinó la col·laboració. El problema d'Hereu és que fa temps que ell i el seu equip han perdut el sentit de la realitat. Immersos en una crisi profundíssima que té les arrels en un molt mal plantejament del mandat, basat en la creença que la situació política de la ciutat era la de fa quinze o vint anys, i travessat d'una cultura política autoritària i poc respectuosa amb els plantejaments alternatius,Hereus'ha anat quedant sol.

Avui, més que arriscar-se per Barcelona,Jordi Hereu posa en risc la ciutat de Barcelona, per les coses que no fa i per les que deixa de fer.

Oportunitats

Barcelona no pot permetre's perdre més oportunitats. Cada any que passa sense una connexió eficient del port amb la xarxa viària o amb l'ample de via europeu és un any que mai més no es recuperarà, un any més perquè els nostres competidors es reforcin, un any més de barcelonins i de barcelonines a qui se'ls tanquen les portes per trobar feina. Un any sense la connexió de l'aeroport amb la xarxa ferroviària és un any més de pèrdua de pes del nostre castigadíssim aeroport, un any menys per fer que el Prat esdevingui elhubaeroportuari que ha d'esdevenir. Podem parlar de l'estació de la Sagrera, o de la remodelació de la de Sants, o del pla d'equipaments escolars, o del finançament de la ciutat, o del pla de centres de dia, o de tantes promeses incomplertes, però en la situació actual hi ha un mot que ho resumeix tot plegat: paràlisi.

Barcelona està paralitzada en tot allò que té a veure amb el govern municipal. Fins i tot la vida política. L'Ajuntament de Barcelona és avui l'única administració de la Unió Europea en la qual no es respecten les votacions dels plenaris ni de les comissions consistorials. Emparats en informes de molt dubtosa qualitat tècnica, però en tot cas allunyats del sentit comú democràtic, hem de veure com una vegada i una altra votacions en les quals el govern municipal és derrotat, o votacions en què s'indiquen línies d'acció, són del tot menystingudes, obviades.

Per tot això, crec molt sincerament que ara és l'hora de la regeneració de Barcelona, l'hora d'una nova manera de fer política, l'hora de renovar l'ambició i la visió que des de la política hem d'aportar a la ciutat. Ens cal pensar en clau de qualitat de vida, posant les persones al centre de les nostres ambicions. Ho vèiem fa molt poc temps: problemes de tota mena encastats al Raval, després de trenta anys de polítiques amb llums i ombres, però actualment empantanegades en un mar de corrupció i d'ineficàcia. ¿La solució d'Hereui el PSC? Més administració, més pedra, més despesa allunyada de les necessitats dels veïns i de les veïnes.

Ho veiem també en un altre nivell. La gran aposta de projecció internacional de la ciutat es basa avui dia en un entramat d'ens molt poc coneguts i de dubtosa utilitat, sobre els quals gastem un munt de diners i que no tenen res a veure amb la iniciativa i la creativitat dels barcelonins i barcelonines. L'aposta ha de ser per l'ensenyament i pels centres de recerca, per les universitats, pels pols de creació, pels clústers d'innovació i de formació. Aquesta és la manera de projectar-nos al món.

Regenerar Barcelona, apostar per la qualitat de vida i fer del progrés social i econòmic l'eix fonamental de l'acció política. Aquesta és la meva aposta per tornar a situar Barcelona al món. Una aposta basada en la unió dels projectes personals amb els projectes col·lectius, una aposta feta de col·laboració entre el món públic i la iniciativa social, entre el món públic i el tercer sector, entre el món públic i la societat civil i les empreses de la nostra ciutat.

Lideratge

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L'Ajuntament de Barcelona no pot ser vist com un competidor absurd que fa servir els seus tentacles per escanyar la iniciativa creativa de la ciutat. L'ajuntament s'ha de regenerar per esdevenir el facilitador, l'acompanyant útil del trajecte per fer que tothom que tingui una idea a la ciutat pugui somniar de sortir-se'n. Perquè això passi cal que hi hagi un canvi a Barcelona. Un canvi de lideratge, un canvi de maneres de fer, un canvi polític, en definitiva.

Vull ser l'alcalde de tothom i governar amb els millors polítics i amb els millors professionals del país. Compto amb el magnífic cos de funcionaris de l'ajuntament per fer-ho, que pateixen com ningú la pèrdua de rumb de l'equip de govern actual. Compto amb ells, amb tots ells, per fer que Barcelona se'n surti. Amb el canvi, amb la regeneració que proposo, de la mà de tots els barcelonins i de totes les barcelonines, Barcelona tornarà al lloc que li correspon i es podrà plantejar objectius nous. Uns objectius que la tornaran a convertir en el referent que nosaltres volem que sigui, pel bé de tots.