Francesc Galmés: «El cap amb qui més he patit i disfrutat és Pasqual Maragall»

Per Francesc Galmés, el protocol és l'escenografia del govern. En el seu nou llibre,El poder de les formes, Esteve Riambau relata les vivències del que va ser cap de protocol de la Diputació de Barcelona, al costat de Juan Antonio Samaranch; de la Generalitat de Josep Tarradellas i de l'Ajuntament de Barcelona en els anys daurats de Pasqual Maragall.

-¿No troba a faltar aquest regne?

-La gent amb càrrec ha de saber quan se n'ha d'anar. Tot té el seu temps. Els meus caps eren la meitat de joves que jo. Me'n vaig anar en plenitud, és el millor.

-El seu primer cap a la Diputació de Barcelona va ser Samaranch, que la va presidir entre el 1973 iel1977.

-Era pragmàtic. Feia la política que es podia fer, però tenia intuïció. Sabia que venien aires nous. Va saber navegar entre dues aigües. Samaranch va ser falangista de camisa blava, però era hàbil i intel·ligent, i quan va tenir la certesa que tot canviaria va demanar ser ambaixador a la Unió Soviètica, on el 1980 es van fer les eleccions del Comitè Olímpic Internacional coincidint amb els Jocs de Moscou.

-Es van retrobar quan ell ja erapresident del COI i vostè cap de protocol de l'ajuntament.

-Tot el que sé ho he après d'ell i de Josep Tarradellas.

-A Tarradellas el va conèixer l'octubre de 1977, quan a la plaça de Sant Jaume va pronunciar el «ja sóc aquí!»

-Jo era l'únic a qui no coneixia. Es va girar i em va preguntar: «¿Vostè qui és?» «De protocol, a la seva disposició». Li va canviar la cara. «Demà ens veurem». Sabia que havia de governar amb les formes. Hi va haver confiança. Em feia treballar fins tard, però era un moment clau: la transició.

-Exigia que les dones anessin amb faldilla a les cites institucionals.

-En qüestions de vestimenta era especial. Jo estava davant quan Rosa Maria Carrasco, directora general de Joventut, li va dir que anava a visitar un col·legi de Sant Cugat. «¿Hi vas en moto?», li va dir. «No, en cotxe oficial». «Com que portes pantalons...»

-Primer va dir que no a Maragall.

-Em va demanar que m'ho repensés i li vaig escriure 10 punts, com independència per escollir col·laboradors i despatxos per afrontar els Jocs. Per a la meva sorpresa va dir que sí a tot. Vaig estar amb ell 10 anys. És el cap que més m'ha fet patir i també disfrutar.

-¿El moment més difícil?

-La inauguració de l'estadi va sortir fatal, però hi va haver capacitat de reacció. No oblidaré mai aquelles goteres. Per guanyar, s'ha de patir i perdre abans. S'aprèn de les derrotes.

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

-¿Quin consell donaria a qui es vulgui dedicar al protocol?

-Que no vulgui jugar a la política, que sigui independent. Estic content per haver mantingut relacions fantàstiques amb caps de l'oposició com Cullell i Roca.