Anàlisi

El final de l''estrellitis' arquitectònica

2
Es llegeix en minuts
Juli Capella
Juli Capella

Arquitecte

ver +

Ara fa justament dos anys, es va col·locar la primera pedra de l'edifici de la divaZaha Hadida la zona del Fòrum de Barcelona. Estava pressupostat en 65 milions d'euros i, en la cerimònia, l'alcalde va dir alegrement que a la ciutat es capejava la crisi. Però la segona pedra pel que sembla no es col·locarà mai, i això que l'edifici sencer ja hauria d'estar acabat. No és motiu d'alegria que es paralitzi una obra d'arquitectura de qualitat com aquesta. Però tampoc és un drama. Simplement, fa una mica de vergonya veure com ens maregen. Però, atenció, que tot això no és patrimoni barceloní i hi ha qui encara ho fa pitjor. Precisament el mes passat la mateixa arquitectaHadidha vist com el Tribunal Suprem paralitzava el seu projecte de futura Biblioteca de la Universitat de Sevilla. Atenció, el motiu és que envaïa descaradament una de les poques zones verdes del centre urbà. ¿És que l'alcalde no se n'havia adonat? Sí, però li importava un rave, pel que sembla.

Tampoc es faran els projectes del Campus de la Justícia a Madrid, deNormanFoster, Richard Rogersi de la susditaHadid-la dona deu pensar que de sobte a Espanya li hem agafat mania-. Sens dubte no són bons temps per a l'arquitectura estel·lar i capritxosa, amb la qual els polítics pretenien guanyar vots. A partir d'ara, el que s'atreveixi a passejar una vedet arquitectònica oferint-li carta blanca, sortirà escaldat. Espanya va ser durant anys el principal consumidor mundial d'arquitectes estrella. I a Barcelona en vam ser els pioners, convidant cèlebres arquitectes durant el període olímpic perquè col·laboressin en la nostra ciutat. El fenomen de provincianisme municipal, entestat a enlluernar, en lloc d'arreglar la ciutat, ha estat deliciosament analitzat perLlàtzer Moixen el llibreArquitectura milagrosa. La cancel·lació d'algunes obres megalòmanes no és més que l'epíleg previsible i desitjable d'una forma de fer ciutat a cop d'icones i pasta, i no de projectes servicials, contextualitzats i participatius.

Segons el Col·legi d'Arquitectes tenim més de la meitat dels arquitectes locals sense feina, la majoria d'ells amb molt talent i a més curosos en la seva tasca. Es diu queHadidno sol visitar les localitzacions dels seus projectes fins que ja estan fets del tot.

Notícies relacionades

Reprenguem doncs la nostra tradició comtal d'arquitectura social, que no està renyida amb la bellesa, que ens va fer mereixedors de l'elogi mundial.

Tenir unHadid, un nouGehry,l'enèsimNouvelo un altreFosterno ens farà millor ciutat, sinó una mica més vulgars.