Les obres de l'AVE es mengen la vil·la romana de la Sagrera

Les restes de l'extensa vil·la romana descoberta en les obres de l'AVE a l'estació de la Sagrera no es conservaran, segons han decidit la Generalitat, l'autoritat final en el tema, i l'Ajuntament de Barcelona, que dirigeix l'excavació a través del Museu d'Història. Els murs de les estances, els passadissos i les termes seran derruïts despres d'extreure'n el mosaic i alguns fragments de pintures i altres elements d'interès que s'han trobat. L'anunci el va fer ahir el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, justificant la decisió perquè, segons els experts de les dues institucions, les ruïnes «tenen valor documental però no patrimonial» per mantenir-les on són.

El complex agrícola, residencial i termal de la vil·la, que ocupava una superfície de 1.100 metres quadrats quan aquest diari va revelar la seva existència el dia 2 de setembre, serà documentat de forma exhaustiva i es reproduirà en publicacions, en una maqueta i en un muntatge audiovisual en 3D. També es restaurarà l'únic mosaic descobert i se'n farà una rèplica virtual completa que incorporarà una simulació de les parts no trobades. Ciurana va insistir que la decisió de no conservar el recinte fins i tot «s'ha contrastat amb arqueòlegs externs a l'Administració» que han avalat l'«escàs interès» d'aquesta vil·la.

QUATRE SETMANES MÉS / Les excavacions, que es van començar al juliol, seguiran encara quatre setmanes més, però les obres del vial soterrat per a cotxes costat mar que forma part dels accessos a la macroestació i que es construeix just en aquesta zona podran anar avançant a mesura que es considerin «esgotats els treballs arqueològics». L'acord de no mantenir la vil·la, va explicar Ciurana, «es va prendre dimarts en la comissió de seguiment de les obres» existent en la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, que reuneix el gestor d'infraestructures estatal Adif, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i Renfe.

Aquell mateix dia, no obstant, el jaciment ja no estava sencer. El formigó del vial cobria l'extrem nord de les restes. Des que EL PERIÓDICO va revelar l'existència de la vil·la i d'unes excavacions que es realitzaven sense informació pública i envoltades d'una doble tanca opaca, la base i les parets d'aquest túnel s'han allargat uns 60 metres. D'aquesta manera, s'han sepultat els dos murs d'un passadís romà recobert amb el paviment ceràmic denominat opus signinum. L'autorització per «desmuntar», en llenguatge oficial, aquest passadís i tapar la zona l'havia donat la Generalitat a l'agost abans que es divulgués el descobriment de la vil·la.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

PASSADÍS SEPULTAT / Adif, responsable dels treballs de l'estació de la Sagrera, havia explicat dimarts a aquest diari que «no s'ha avançat més enllà del que s'ha autoritzat». La gruixuda base de formigó del vial i els operaris que treballen en l'obra es trobaven ahir a escassos dos metres de les restes de parets, també amb paviments, de les estances en bateria destapades en aquell lloc. Els murs del passadís ja desapareguts podrien correspondre, segons els experts municipals, a un espai ornamental similar a un santuari mitològic dedicat a les nimfes.

L'excavació, a càrrec de set arqueòlegs i 58 auxiliars, encarregada i pagada per Adif amb 750.000 euros (el projecte dels accessos puja a 222 milions d'euros i el de l'estructura de l'estació, a 366), continua intensament a les tres parts que té el recinte. Després del citat sector nord hi ha una gran part central amb restes del que havia de ser una sala d'aspecte ostentós destinada possiblement a reunions i recepcions. Finalment, al sector sud hi ha el recinte termal on s'ha identificat una piscina d'aigua freda i una altra d'aigua calenta amb la seva cambra d'acumulació d'aire procedent d'un forn.