No ens hem d'enterrar en els fonaments

No podia ser que l'AVE hagués cavat la seva pròpia tomba a la Sagrera. No tindria gaire sentit que el fet que les obres del tren d'alta velocitat i de la gran estació hagin posat al descobert unes restes d'inqüestionable valor arqueològic s'acabés girant en contra del propi projecte, forcés a modificar-lo, afegís un nou retard al calendari o el fes entrar en una fase de paràlisi, com d'altres se n'han viscut a la ciutat. Per això crec que la decisió que acaben de prendre els responsables de l'Ajuntament i la Generalitat és la millor que es podia prendre.

No satisfarà tothom, òbviament. És legítim que hi hagi veus que apostin apassionadament per una preservació màxima. Com ho és que molta gent malpensés de tant de secret davant d'una troballa que, si no hagués estat pels veïns, qui sap si hauríem conegut. D'altra banda, és indubtable que si no estiguéssim parlant d'una obra estratègica i delicada com la de la Sagrera, la descoberta de la vil·la romana, en comptes de ser estudiada amb discreció hauria estat esbombada amb clarins i tambors pels nostres governants i regidors. És comprensible, doncs, que hi hagi recels; perquè massa vegades la bandera del progrés, aquí i arreu, ha tapat obscurs interessos que no es volien entretenir amb el que consideraven sensibleries tronades i anacròniques.

La ironia del túnel de l'AVE

Fa tres anys també es van sentir moltes veus contràries al túnel de l'AVE pel centre de la ciutat perquè, deien, corríem el risc de patir una ensulsiada. Semblava que aquell repte insolent als fonaments de la Sagrada Família faria caure sobre Barcelona un nou càstig diví. Alguns van témer que seria la darrera de les plagues bíbliques provocades pel tripartit. Algunes veus es van apuntar entusiastes a tirar llenya al foc, que cremava de viu en viu alguns membres del govern municipal. De la mateixa manera, anys abans hi havia hagut apostes polítiques que ni tan sols consideraven necessari que el tren d'alta velocitat tingués la principal estació catalana a la capital. Sempre hi ha hagut de tot a la vinya del Senyor. Però, ironies de la vida, algunes d'aquelles veus avui han de defensar amb entusiasme que és el futur que ens crida i no pas el passat que ens frena. I el futur ha de passar en tren sobre les restes de les estances confortables del que un dia fou un mas puixant, uns quants quilòmetres enllà de l'atapeïda Bàrcino.

Notícies relacionades

Les obres de l'AVE es mengen la vil·la romana de la Sagrera

Les obres ocupen els 3,8 km del corredor la Sagrera-Sant Andreu

Les ciutats són éssers vius que evolucionen, creixen i es renoven. La seva pell també envelleix i els homes i dones que l'habiten la cuiden, la muden constantment. I, de tant en tant, hi cometen algun despropòsit, alguna incisió més agressiva que costa de cicatritzar. La Via Laietana va suposar un trauma considerable a la Barcelona de començaments del segle XX, que va comportar la destrucció de més de dues mil cases. Un impacte superior al de les rondes olímpiques dels noranta del segle XX. I aquestes van ser molt més traumàtiques que l'arribada i el pas del tren d'alta velocitat. De la mateixa manera, al llarg dels segles, les grans catedrals s'edificaven sobre les ruïnes de bellíssimes esglésies romàniques que, alhora, havien estat edificades sovint aprofitant petits temples anteriors.

Per acabar, una proposta: l'entrada al Museu d'Història de la Ciutat, al voltant de la plaça del Rei, edificada sense miraments pels comtes catalans damunt la Bàrcino romana, val, avui, 7 euros. És un conjunt imponent, que acumula, a tocar mateix del cor polític de la ciutat i del país, restes del més antic i més noble de Barcelona. Doncs bé, en desgreuge per haver donat goig sense alegria als veïns i veïnes de la Sagrera i, en general, dels barris que un dia van deixar de ser Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals per passar a ser Barcelona, suggereixo que, per la Mercè, l'Ajuntament els obri -de franc- les portes del Museu (el MUHBA) perquè puguin visitar i fer-se veritablement seves les restes de la ciutat romana.