Trias paga les retallades del Govern

Ja se sap que una cadena es trenca per la seva baula més feble, la que pot oferir menys resistència a una empenta exterior. Dins de la cadena convergent que suporta la uniforme tensió induïda bàsicament pel PSC i ICV i causada per les retallades socials del Govern d'Artur Mas, l'exigua minoria nacionalista que dirigeix els designis de l'ajuntament de la capital de Catalunya és, sens dubte, el punt més feble. I ahir, en el primer ple municipal ordinari del mandat, va patir una primera esquerda en forma de clara derrota. Tenint en compte l'escassa transcendència del que uns van perdre i els altres van guanyar -instar l'ajuntament a exigir a Mas que compleixi amb els convenis socials firmats per la Generalitat amb Barcelona- es pot parlar de batalla tàctica, al servei d'una altra de més important. A les portes de començar a negociar els pressupostos municipals del 2012, tant el PSC com el PP van sotmetre Xavier Trias a una dutxa de realitat demostrant-li que és impossible governar amb 14 coratjosos regidors. I que tampoc li servirà de res recórrer a la geometria variable: ara pacte amb uns, ara pacte amb els altres.

Socialistes i populars van presentar proposicions semblants al plenari. Es van votar entre ells i gràcies al vot favorable (en la del PSC) i l'abstenció (en la del PP) d'ICV-EUiA les van tirar endavant. Però no hi va haver un tracte equidistant de CiU amb ells ni d'ells amb els nacionalistes.

Sense que això serveixi d'auguri del que passarà, o potser sí, s'ha de recordar que el PP va ser el que, amb el seu vot en contra, va evitar ahir una altra derrota, que també hauria estat dolorosa, a compte de la renda mínima d'inserció (RMI). En concret el text, presentat pels ecosocialistes, demanava la retirada del decret de modificació de la paga mínima.

I en el sentit contrari, el to usat pel

govern municipal amb el PSC va ser molt més dur que el dedicat al PP.

¿Va tractar CiU d'evitar la derrota? Sí. Desesperadament. Com ja havia passat en les comissions de plenari de la setmana passada, els convergents van buscar arribar a acords tant amb el PSC com amb el PP que permetessin no donar aquella imatge de soledat. Transigien amb el gruix de les propostes, l'exigència al Govern de la Generalitat que compleixi el que va prometre al seu dia, però, òbviament, no amb les referències a l'actitud apocada i submisa de Trias amb Mas, en la seva reunió del mes de juliol. Segons van repetir els nacionalistes en el ple, tant el PSC com el PP es van tancar en banda a la possibilitat de pactar res. És a dir, segons CiU, els dos principals partits de l'oposició van sacrificar un document de consens -que hauria estat molt semblant al que ja es va pactar a l'abril i que ha servit de poca cosa- a canvi de deixar aïllat i derrotat el govern municipal.

PRÈVIA ECONÒMICA / El debat de les proposicions va tenir una espècie de prèvia amb la discussió sobre la mesura de govern per canviar la comptabilitat municipal. Si bé és cert que els nacionalistes, per obra de la seva segona tinenta d'alcalde, Sònia Recasens, van reiterar, una vegada més, la «solvència» dels comptes de l'ajuntament després del pas dels socialistes, també van llançar una bomba de profunditat. Segons Recasens, el 30% de les factures que es van trobar l'1 de juliol, unes 3.400 per un import de 40 milions d'euros, no estaven pagades.

Notícies relacionades

El primer ple de la realitat

Les retallades en ajudes socials afecten 160.000 barcelonins

Amb aquest panorama, i sempre amb la normativa europea de comptabilitat SEC-95 de fons, l'extinent d'alcalde d'Hisenda, Jordi William Carnes, va llançar un avís a la seva successora: «Si vol diàleg, retiri la mesura de govern».

En l'aspecte formal, el ple d'ahir passarà a la història com el primer en què l'alcalde es va sotmetre a una mena de sessió de control parlamentari. Escudat en això, Xavier Trias va passar les tres primeres hores del consell -abans de les preguntes dels grups que sí que va respondre ell- en un silenci només trencat per glossar l'obra de l'escultor Josep Maria Subirachs, medalla d'or al Mèrit Artístic. No va ser ell qui va creuar floret amb l'exalcalde Jordi Hereu, tot i que aquest ho va intentar, en el debat previ a les derrotes, sinó Joaquim Forn.