FÒRUM D'HISTORIADORS

Mites i llegendes de Barcelona

L'Arxiu Històric organitza un congrés que revisa l'escriptura de la història

'Del mite a la comprensió' revisa fabulacions com que la ciutat de Barcelona va ser fundada per Hèrcules

Cripta de Santa Eulàlia 8 Josep Maria Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà, davant el sarcòfag, ahir.

Cripta de Santa Eulàlia 8 Josep Maria Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà, davant el sarcòfag, ahir. / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Barcelona va ser fundada per Hèrcules, fill del déu Zeus i de la mortal Alcmena. Així ho assegura des del 1550 la làpida que adorna la façana de l'Ajuntament de Barcelona. El text en llatí aporta més dades sobre la història d'una ciutat«engrandida per obra dels cartaginesos, embellida pels romans, ennoblida pels gots, i alçada a un estat encara més afortunat gràcies a les armes de Carlemany i del seu fill Lluis, augustos i piadosos emperadors».

Xavier Espluga, doctor en filologia clàssica, parla avui de la llegenda d'Hèrcules en la primera sessió del congrésHistoriografia barcelonina. Del mite a la comprensió, que durant dos dies reuneix a l'Arxiu Històric de la Ciutat intel·lectuals que revisen l'escriptura de la història i el context en què sorgeixen les llegendes com la que diu que la ciutat deu el seu origen a quan Jàson va encarregar a Hèrcules la recerca del novè navili (en llatíbarca nona) naufragat. El troba al costat mateix del suau turó (Montjuïc).

Barca Nona

Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l'ajuda de l'heroi mitològic van fundar Barca Nona, d'aquí ve el nom de Barcelona.

Ramon Grau, coordinador d'aquest congrés biennal que arriba a l'edició número 12, argumenta que al segle XVI el Consell de Cent va encarregar aquesta làpida amb l'objectiu de difondre una imatge mítica de Barcelona.«No és una historiografia científica. Es tracta de propagar mites i notícies, certes o totalment inventades».

Xavier Torres, de la Universitat de Girona, indaga aLa ciutat dels sants: Barcelona i la historiografia de la contrareforma. La seva ponència viatja al segle XVIII, quan el 1714 Barcelona perd la seva institució municipal a causa del setge. Llavors l'Església catòlica i els seus màrtirs van cobrar rellevància.«En l'època barroca tot és molt truculent. A santa Eulàlia [segona patrona de Barcelona] cada vegada se la sotmetia a més tortures i agonies llargues i variades. Per començar ni tan sols se sap si va existir», assenyala Grau. La llegenda explica que va acabar dins d'una bóta plena de ganivetes que van fer rodolar pel carrer que avui porta el seu nom.

Notícies relacionades

A la Catedral de Barcelona se situen les relíquies de la santa, que havien estat dipositades a l'església de Santa Maria de les Arenes l'any 877, i que van ser traslladades a la Catedral el 1339, data en què es va construir el sepulcre ubicat en una cripta que només s'obre al públic un dia a l'any.«Amb la contrareforma van sorgir les faules religioses. Al XVII es van inventar que a Barcelona van aparèixer tres sols quan va néixer el nen Jesús».

El congrés ret homenatge a dos investigadors clau: l'historiador Antoni de Bofarull, que al XIX va considerar que els mites tenen un valor al·legòric important, i Agustí Duran i Sanpere, el lletrat que va organitzar l'Arxiu Municipal de Barcelona.